PARTHENOCISSUS TRICUSPIDATA

 Nom comú: vinya verge, parra verge, heura del Japó, parra verge de tres puntesFamília: vitàcies (Vitaceae). De la mateixa família que la vinya. Origen: orient d’Àsia, Japó, Corea i sud i est de la Xina.Etimologia: Parthenocissus, el nom del gènere, deriva del grec parthénos, “verge” i cissós, “heura”, per tant “heura verge”. Tricuspidata, epítet llatí que vol dir “amb tres puntes”,…

LAVANDULA CANARIENSIS

Nom comú: espígol de les CanàriesFamília: laminàcies (Laminaceae)Origen: endemisme canari present a totes les illes amb algunes subespècies.Etimologia: Lavandula, derivaria del francès antic lavandre i al final del llatí lavatum-are, “rentar” referit a l’ús d’infusions per a la rentada. L’epítet canariensis ens indica la procedència d’aquesta planta.Descripció: arbust variable, molt ramificat, de base llenyosa que arriba a una altura d’un metre, de fullatge subpersistent o…

CERATOSTIGMA PLUMBAGINOIDES

Nom comú: fals plumbago, ceratostigmaFamília: plumbaginàcies  (Plumbaginaceae) Origen: la Xina. Introduïda a Europa a mitjan segle XIX. Etimologia: el nom del gènere deriva de dues paraules gregues céras i atos, “banya” i estigma, “estigma”, al·ludint a les excrescències banyoses de l’estigma. Plumbaginoides, epítet que ens indica la similitud amb el plumbago capensis. Definició: planta herbàcia baixa, entapissant, d’uns 20-30 centímetres d’altura per una amplada d’uns 40 centímetres i…

ACER CAMPESTRE

Nom comú: auró arrugat, auró blanc, uró, orió, arracader, arrugatFamília:  sapindàcies (Sapindaceae) Origen: Europa i Àsia Menor. També el nord d’Àfrica. Etimologia: Acer, nom genèric, procedeix del llatí acer-eris, “esmolat”, en referència a les puntes característiques de les seves fulles. Campestre, epítet també procedent del llatí, “del camp”.Descripció: arbre caducifoli, de ràpid creixement, que pot arribar als 20 metres d’altura però…

TILIA PLATYPHYLLOS

 Nom comú: tell de fulla grossa, farot, tell argentat, tell de lleiFamília: tiliàcies (Tiliaceae)Origen: centre d’Europa. Després s’ha escampat per tota Europa i part d’Àsia. A Catalunya el trobarem, de forma natural, als Pirineus, al Montseny, a Montserrat i a les Muntanyes de Prades.Etimologia: el nom genèric Tilia, prové del nom llatí d’aquests arbres. Platyphyllos, epítet llatí que…

MIRABILIS JALAPA

Nom comú: flor de nit, bella de nit, mirabajà, meravella de nit, santjoans.Família: nictaginàcies (Nyctaginaceae)Origen: zona tropical seca d’Amèrica del sud (de Mèxic al Perú)Etimologia: el nom del gènere, Mirabilis, ve del llatí mirabilis-e, “admirable, meravellós”, amb referència a les seves flors. L’epítet específic Jalapa fa referència a la ciutat mexicana de Jalapa, a la…

ERYTRHINA FALCATA

Nom comú: eritrina de Jujuy. Noms locals: ‘sui yva’, ‘ceibo do monte’, ‘cuñurí’, ‘pisonay’. En anglès, ‘brazilian coral tree’.Família: fabàcies (Fabaceae) Origen: el Brasil, conca del riu Paranà Etimologia: el nom genèric, Erytrhina prové del grec erytrhos que vol dir “vermell”, fent referència al color de les seves flors. Falcata, epítet llatí que vol dir “falç”, amb referència a la forma de les seves flors. Descripció: arbre caducifoli o semicaducifoli, de capçada ovoïdal…

VITEX AGNUS-CASTUS

Nom comú: aloc, agnocast, alís, pebre bord, pebre de frare. Família: laminàcies (Laminaceae) Origen: nadiu de la costa mediterrània, viu als marges de les rieres, torrents i rambles del litoral silícic. És al Maresme on està millor representat tot i que cada vegada és més difícil trobar-lo. A les Balears està amenaçat i és considerada espècie d’especial interès. Etimologia: Vitex prové…

PELTOPHORUM AFRICANUM

 Nom comú: no disposem de nom en català, altres noms: africans, afrikàners, bemba, lozi, unda, weeping wattle, etc. Hi ha un exemplar magnífic al Jardí Botànic de Barcelona (ara en plena floració). Família: fabàcies (Fabaceae) Origen: Àfrica, per sota l’Equador Etimologia: el nom genèric, Peltophorum deriva del grec i vol dir “portant escut” i fa referència a la forma de l’estigma. L’epítet Africanum lògicament indica el seu lloc…

ZIZIPHUS JUJUBA

Nom comú: ginjoler, gínjol (una expressió típica catalana és “més content que un gínjol”) Família: ramnàcies (Rhamaceae) Origen: la Xina, tot i que es conrea en molts països de la conca mediterrània des de temps molt antics.Etimologia: Ziziphus, nom genèric, prestat del llatí zizyphus i d’origen persa, zayzafun. Jujuba, epítet del llatí medieval, deformació de zizyphus. Descripció: és un arbre o arbust caducifoli, i això depèn directament…

RHUS TYPHINA

Nom comú: sumac americà, sumac de Virgínia Família: anacardiàcies (Anacardiaceae) Origen: costa est d’Amèrica del NordEtimologia: Rhus, nom del gènere, deriva de la paraula grega i significa “vermell” en al·lusió al cridaner color que tenen a la tardor. Typhina, epítet llatí “com el gènere Typha“. Descripció: arbust o petit arbre caducifoli, dioic (exemplars mascles i exemplars femenins en diferents peus), de…

BUDDLEJA DAVIDII

Nom comú: budleia, arbust de les papallones (atrauen molt aquest insecte). Família: buddleiàcies (Buddlejaceae)Origen: la Xina central Etimologia; Buddleja, el nom del gènere, és en honor del botànic anglès Adam Buddle (1662-1715). L’epítet davidii, és en honor del missioner i naturalista francès Armand David (1826-1900).Descripció: arbust caducifoli o semiperennifoli que pot arribar a 2-3 metres d’altura. Les fulles, allargades i amb…