CAMPSIS GRANDIFLORA

Nom comú: trompeta xinesa (en xinès, ‘ling xiao’) Família: bignoniàcies (Bignoniaceae) Origen: la Xina i el Japó Etimologia: Campsis, el nom del gènere deriva del grec kampé, “plegat”, amb referència als estams recorbats. Grandiflora, epítet llatí que fa referència a la generosa mesura de les seves flors. Descripció: Planta enfiladissa de fulla caduca arribant als 7-9 metres d’altura. Tija llenyosa amb escasses arrels aèries, creixent per…

CASTANEA SATIVA

Nom comú: castanyer, arbre de castanya o castanyer mediterrani. Família: fagàcies (Fagaceae) Origen: voltants del Mediterrani. Àsia menor, Europa meridional i Àfrica del nord. Comú al nord –est de Catalunya. Etimologia: Castanea, prové del llatí castanea, i aquest deriva del grec kastanon, que fa referència a un poble: Thessalie. Sativa, epítet llatí que significa cultiu. Descripció: és un arbre de gran volum, de capçal…

CAMPSIS RADICANS

Nom comú: gessamí de Virgínia, bignònia de flor grossa, bignònia vermellaFamília: bignoniàcies (Bignoniaceae) Origen: EUA, estats centrals i orientals Etimologia: Campsis, el nom del gènere deriva del grec kampé, “plegat”, amb referència als estams recorbats. L’epítet radicans prové del llatí, fent referència a les arrels adventícies que el sostenen.Descripció: és una planta enfiladissa llenyosa, de fulles caduques, molt vigorosa i de ràpid…

HIBISCUS SYRIACUS

Nom comú: hibisc de Síria, altea, malva reial.Família: malvàcies (Malvaceae) Origen: sud i est d’Àsia, va arribar a Europa al segle XVI a través de Síria. Etimologia: Hibiscus, nom genèric que deriva de la paraula grega hibiskos, nom donat pel Dioscòrides (aC. 40-90) a Althea officinalis. Syriacus, epítet geogràfic que al·ludeix a la seva localització a Síria. Descripció: arbust caducifoli de fins a 3 metres d’altura….

HYDRAGEA MACROPHYLLA

Nom comú: hortènsia Família: Hidrangeaceae Origen: el JapóEtimologia: Hydragea, paraula que deriva de dues paraules greges, i vol dir “bevedora d’aigua”. El nom d’hortènsia es deu a la dama francesa del segle XVIII Hortense Lepante. Macrophylla, epítet llatí, “de fulla gran”. Descripció: arbust caducifoli que pot arribar a 1,5 metres d’altura. Les seves fulles són grans, ovalades, amb el marge dentat, acabat…

THUNBERGIA ALATA

Nom comú: ulls de poeta, tunbergia, ulls negres. Família: acantàcies (Acantaceae) Origen: Àfrica sud-oriental Etimologia: Thunbergia, gènere dedicat a Carl Peter Thunberg (1743-18289) naturalista suec, conegut com a “pare de la botànica sud-africana”. Alata, epítet llatí que vol dir “alada” en referència a les seves llavors. Descripció: planta herbàcia enfiladissa, conreada com a anual o perenne segons el clima, depenent de si l’hivern és rigorós o temperat,…

PASSIFLORA CAERULEA

Nom comú: passionera, flor de la passió, flor dels tres claus, passiflora Família: passifloràcies (Passifloraceae)Origen: diversos països de Sud-amèrica, Perú, Brasil, Uruguai, etc. Etimologia: Passiflora, nom adoptat per Lineus el 1753, del llatí passio=passió i flos= flor, ja que els cristians trobaven molta simbologia religiosa, per exemple, els estams semblen claus i la corol·la una corona d’espines. Caerulea, epítet llatí que significa de color blau. Descripció: Aquesta planta és una trepadora…

ERYTRHINA CAFFRA

Nom comú: arbre del coral Família: fabàcies (Fabaceae) Origen: Sud-àfrica a la regió de Cap Oriental i nord de Kwazulu-Natal Etimologia: Erytrhina, prové del grec antic erytrhos “vermell”. Caffra, epítet geogràfic que vol dir “d’Àfrica”. Descripció: bellíssim arbre caducifoli de mida mitjana gran, que mesura 9-12 x 7-11 metres i pot arribar als 20 metres d’altura si les condicions són òptimes. Té un capçal arrodonit…

HIBISCUS ROSA-SINEENSIS

Nom comú: hibisc, hibisc de la Xina, rosa xinesa, hibiscus Família: malvàcies (Malvaceae)Origen: la Xina temperada i en general l’Àsia oriental. Etimologia: Hibiscus, deriva de la paraula grega bíkos, nom que li va donar Dioscòrides (40-90 aC). Rosa-sinensis, epítet llatí que vol dir “rosa de la Xina”. Descripció: arbust perennifoli que pot arribar als 5 metres d’altura, excepte plantat en un…

SPARTIUM JUNCEUM

Nom comú: ginesta, ginestera de flor, herba de ballester, argelagóFamília: fabàcies (Fabaceae)Origen: sud d’Europa, Mediterrani, sud d’ÀfricaEtimologia: Spartium, procedeix del grec spartion, que designa diverses plantes productores de fibres tèxtils o utilitzades per a fer lligams. Junceum, epítet llatí que significa “com un jonc”.Descripció: és un arbust alt i recte i amb molt poques fulles, petites i que es…

CRATAEGUS AZAROLUS

Nom comú: atzeroler, atzerolera o soroller. La fruita, comestible, es diu atzerola. El nom popular deriva de l’àrab. Familía: rosàcies (Rosaceae) Origen: est del Mediterrani Etimologia: Crataegus, prové del grec Kratos i significa “dur”, segurament es refereix a la seva fusta. Azarolus, prové del seu nombre vernacular d’origen àrab,” azurura”. Descripció: petit arbre caducifoli que mesura 5-10 metres d’altura, però molt longeu, pot viure 600 anys, encara que…

SYRINGA VULGARIS

 Nom comú: lilà, lilà blanc, lilera, arbre de Sant Josep, josepet Família: oleàcies (Oleaceae) Origen: els Balcans Etimologia: Syringa, deriva de syrix, “tub o pipa”, en referència a l’estat buit de les seves branques joves. Vulgaris, epítet llatí que vol dir “comú”. Descripció: petit arbre o gran arbust, caducifoli, que arriba a mesurar 6-7 metres d’altura, habitualment amb moltes tiges,…