Nom comú: eritrina de Jujuy. Noms locals: ‘sui yva’, ‘ceibo do monte’, ‘cuñurí’, ‘pisonay’. En anglès, ‘brazilian coral tree’.
Família: fabàcies (Fabaceae)
Origen: el Brasil, conca del riu Paranà
Etimologia: el nom genèric, Erytrhina prové del grec erytrhos que vol dir “vermell”, fent referència al color de les seves flors. Falcata, epítet llatí que vol dir “falç”, amb referència a la forma de les seves flors.
Descripció: arbre caducifoli o semicaducifoli, de capçada ovoïdal o arrodonida, molt corpulent, amb una altura de 10-30 metres i una amplada de capçada d’entre 6-12 metres. L’escorça és fissurada, de color gris marronós o de vegades vermellós amb branques poc o gens espinoses. Les fulles són compostes, trifoliades, que fan 20-30 centímetres, i els folíols, que fan 10-15 centímetres, són de color verd per l’anvers i pel revers, generalment sense espines o, com a molt amb un agulló tou. Floreix de manera espectacular a la primavera (o a l’estiu, l’arbre fotografiat està ara en plena floració, potser perquè està a mitja ombra), amb flors de 3-6 centímetres, de color vermell viu o vermell ataronjat, agrupades en raïms pènduls de 10-30 centímetres. Els fruits són llegums llenyosos de color marró fosc, de 10-25 centímetres de longitud, que maduren a la tardor.
Atenció: algunes parts de les plantes són tòxiques, sobretot l’escorça, les llavors i les branquetes joves, ja que contenen alcaloides que actuen de forma similar al curare.
Hàbitat: arbre que viu normalment a grans altituds superiors als 1.000 metres i que vol exposició a ple sol o mitja ombra. Té una longevitat de 100-200 anys i és de ràpid creixement. Té una alta tolerància a la sequera, però no vol dir que no agraeixi regs moderats. Viu bé en zones USDA 9b-11, cosa que vol dir que accepta lleugeres i esporàdiques gelades de fins a -3 ° -4 °C quan és adult (les imatges són d’un exemplar que viu a Cabrils). No és exigent respecte a la mena de sòl, que pot ser sorrenc o argilós. Tolera un pH entre 5-7,5. Es pot podar durant el repòs vegetatiu. Té una tolerància mitjana a la salinitat i baixa a la contaminació. No sabem que siguin atacats per plagues o malalties.
Reproducció: per llavor. Si aquestes són fresques, germinaran en 4-8 dies ben entrada la primavera i col·locades a l’ombra. El percentatge de germinació és del 90%. Requereixen una lleugera escarificació, o bé amb paper de vidre sense tocar l’embrió o posant les llavors en remull amb aigua quasi bullint i deixant-les 24 hores en aquesta aigua. És possible que diferents espècies d’Erytrhina hibridin si n’hi ha certa proximitat.
Utilitats: a la medicina local s’utilitza en infusió per tractar l’asma. La fusta no és de qualitat, ja que és poc durable. Els indis preparen un suc amb aquest arbre per adormir els peixos i poder-los agafar fàcilment. Ornamentalment és un arbre de gran valor però poc utilitzat, no sabem el perquè. Potser és que els primers anys no suporta les gelades. És una autèntica delícia veure’l en floració.
ARBRES I PALMÀCIES DEL MEDITERRANI 