Nom comú: budleia, arbust de les papallones (atrauen molt aquest insecte).
Família: buddleiàcies (Buddlejaceae)
Origen: la Xina central
Etimologia; Buddleja, el nom del gènere, és en honor del botànic anglès Adam Buddle (1662-1715). L’epítet davidii, és en honor del missioner i naturalista francès Armand David (1826-1900).
Descripció: arbust caducifoli o semiperennifoli que pot arribar a 2-3 metres d’altura. Les fulles, allargades i amb el marge dentat, són de color verd fosc a l’anvers i grisenc al revers. Inflorescència en espigues a l’extrem de les branques, amb flors lila, blau, porpra, rosa, vermell o blanc. Entre l’estiu i la tardor, les branques arquejades porten als extrems cons llargs i estrets de flors densament disposades. Els fruits maduren al novembre i produeixen una gran quantitat de llavors, amb gran capacitat de germinar, alades i molt petites, que són dispersades pel vent, l’aigua o fins i tot el transit rodat, i recórrer així distàncies considerables.
Atenció: és una planta molt popular però és molt invasora i des del 2012, la comercialització i el cultiu de la budleia estan prohibits a l’estat espanyol. A causa de la seva gran popularitat estan investigant obtenir budleies estèrils. Hem de pensar que un sol espècimen pot fer fins a un milió de llavors per estació. Les plantes creixen ràpidament i les seves arrels poden fer malbé parets, xemeneies i canals, poden desestabilitzar l’obra i provocar filtracions d’aigua. Si la tallem, rebrota vigorosament (creix dos metres per estació) i l’hem de tallar diverses vegades fins que mori per inanició. Si se la deixa fora de control, amb el temps no es pot eradicar sense refer l’obra.
Hàbitat: dit això, és una planta molt rústica, viu bé a ple sol, creix en tota mena de sòls i és una mica fredolica. Aguanta la proximitat del mar i vol aigua a l’estiu, durant la floració. Només és atacada pel pugó i els àcars.
Reproducció: lògicament no parlarem de la seva reproducció
Utilitats: el mateix.
