VITEX AGNUS-CASTUS

Nom comú: aloc, agnocast, alís, pebre bord, pebre de frare. 
Família: laminàcies (Laminaceae) 
Origen: nadiu de la costa mediterrània, viu als marges de les rieres, torrents i rambles del litoral silícic. És al Maresme on està millor representat tot i que cada vegada és més difícil trobar-lo. A les Balears està amenaçat i és considerada espècie d’especial interès. 
EtimologiaVitex prové del llatí i significa ‘agnocast’, de grec ‘agnos’, que és el nom d’aquesta planta. Per confusió amb ‘hagnos’, que vol dir “cast”, va néixer la superstició que la llavor de l’agnocast servia per a guardar la castedat; d’aquí que s’afegís el nom llatí castus
Descripció: és un arbust caducifoli que pot arribar als 4-5 metres d’altura i de forma arbòria, amb capçal arrodonit, sovint ramificat des de la base. L’escorça és fosca i es fissura amb els anys. Té branques abundants, quadrangulars i d’escorça blanquinosa, Les fulles són oposades, de 4-12 centímetres, llargament peciolades, palmaticompostes, formada per 5-7 folíols lanceolats. La floració té lloc entre els mesos de juliol i setembre. Les flors, d’un blau lilós (també existeix una varietat blanca), es reuneixen en llargues i estretes espigues de fins a 15 centímetres de llarg, molt oloroses i vistoses. El fruit és en drupa globosa de 3-4 mil·límetres de diàmetre, de color negre. 
Hàbitat: arbust que vol exposició a ple sol o mitja ombra i viu fins als 200 metres d’altitud. És bastant indiferent al tipus de sòl sempre que sigui ben drenat. Tolera una certa salinització i no requereix que siguin gaire rics en nutrients. Requereix regs a l’estiu fins que està ben establert. És de creixement força ràpid i de fàcil implantació. Resisteix les gelades fins a -12 °C ( zona USDA 7). Tolera molt bé les podes, que hem de fer a l’hivern abans que broti, ja que la floració és sobre fusta nova. Viu a prop de zones humides però tolera la sequera si els sòls són profunds. Es poden utilitzar fertilitzants a principis de primavera i principis d’estiu. No acostuma a ser atacat per plagues ni malalties. 
Reproducció: per llavors, que no requereixen tractament previ i que poden emmagatzemar un any. També per esqueixos amb hormones d’arrelament. 
Utilitats: ús medicinal, les fulles i tiges superiors (últims 10 centímetres), flors i llavors madures, les recol·lecten per a la medicina. Es consumeixen com a decocció, tintura tradicional, tintura al vinagre de poma, xarop, elixir, o senzillament es mengen. Les baies es consideren tòniques pel sistema reproductor masculí i femení. La planta, des d’antic s’utilitza per millorar els trastorns del síndrome premenstrual. Aquesta última característica està demostrada científicament. També s’utilitza amb els suplements culturistes a causa dels seus efectes sobre el nivell de la testosterona. Contraindicat en dones embarassades, a causa de possibles complicacions. Molt antigament les dones que volien mantenir la castedat, dormien sobre fulles i branques d’aquesta planta. Ornamentalment és una planta d’abundant i atractiva floració, rústica, poc exigent, molt apta per a restauracions ambientals i en jardins vora el mar, fins i tot darrere les dunes, a zones més o menys humides, ideal per a jardins sostenibles i per fer tanques i mitjanes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s