ARGANIA SPINOSA

Nom comú: argània Sinònim: Sideroxilon spinosum Família: sapotàcies (Sapotaceae)Origen: semideserts del sud-oest del Marroc. Creix a la zona compresa entre Tiznit i Essaouira. També podem trobar-la a Algèria. Famosa per l’extracció del seu oli. Etimologia: el nom genèric Argania, procedeix del nom popular berber “argan“. L’epítet llatí spinosa ens indica que l’arbre posseeix espines. Descripció: petit arbre perennifoli que pot arribar a una altura d’uns…

YUCA ELEPHANTIPES

Nom comú: iuca peu d’elefant, iuca gegant Família: agavàcies (Agavaceae) Origen: Mesoamèrica Etimologia: en nom genèric Yucca, és el nom habitual d’aquesta planta a Mesoamèrica. Elephantipes, epítet llatí que significa “com un peu d’elefant”.Descripció: és una planta arborescent. Té un ritme de creixement més aviat lent, fins a arribar als 10 metres d’altura, amb tiges habitualment ramificades. Les fulles són perennes i…

Aloe brevifolia

Nom comú: dents de cocodril, àloe Família: liliàcies (Liliaceae) Origen: província del Cap, Sud-àfrica. Etimologia: nom genèric, Aloe, d’origen incert. Podria derivar del grec, als, alós, “sal”, que designava tant la planta com el seu suc, ja que el seu suc recorda l’aigua de mar. Després va passar al llatí aloe, que també significa “amarg”. També proposen l’origen àrab de la paraula, allohe, “substància amarga brillant”. Brevifolia, epítet llatí que significa “de fulles…

DASYLIRION SERRATIFOLIUM

Nom comú: no en té, de nom propi en català, dasylirion, cucharilla (Mèxic) Família: asparagàcies (Asparagaceae) Origen: Mèxic Etimologia: nom del gènere, Dasylirion; nom compost que deriva de la paraula grega dsys, “rugosa”, “desacurada” i leiron, lliri, probablement triat per les seves fulles llargues i desordenades. L’epítet llatí serratifolium vol dir “fulles dentades”. Descripció: planta perenne amb tija molt curta i gruixuda, poques vegades més d’una, de fins…

HESPERALOE PARVIFLORA

Nom comú: iuca vermella Família: asparagàcies (Asparagaceae) Origen: Chihuahua, Texas Etimologia: Hesperaloe, nom del gènere, procedeix del grec hesperís, “vespertí, occidental” i aloe, per tant vol dir “aloe occidental”. Parviflora, epítet llatí format per dues paraules, parvus, “petita” i flora, “flor”, “flor petita”. Descripció: herba perenne de fulles estretes, coriàcies, cintiformes, i arquejades, amb una franja de pèls filiformes al llarg del seu marge, que creixen en…

YUCCA ALOIFOLIA

Nom comú: iuca, iuccaFamília: agavàcies (Agavaceae) Origen: Mèxic, EUA, les Antilles Etimologia: Yucca, nom genèric, anomenat així per error, durant els primers enviaments de la planta, ja que els indis deien ‘yuca’ a la planta Manihot suculenta. Aoloifolia, epítet llatí que significa “com les fulles de l’àloe”. Descripció: són plantes de capçal erecte que arriben als 7-8 metres plantades a terra i…

AGAVE AMERICANA

Nom comú: atzavara, agave, pita, donarda (Mallorca), figuerassa. Família: agavàcies (Agavaceae) Origen: Mèxic i sud dels EUA.Etimologia: Agave, nom genèric, és la forma femenina de l’adjectiu grec gauós basat en la mitologia grega, que significa “meravellosa, admirable”. L’epítet americana, indica el lloc de procedència d’aquesta planta. La paraula atzavara prové de l’àrab magrebí ‘as-sabåra’, que vol dir “suc d’àloe”.Descripció: planta crassa plurianual…

ALOE VERA

Nom comú: àloe vera, sàbila, atzavara vera, bàlsam de jardí, figuerassa, etc. Família: asfodelòidies( Asphodeloideae) (subfamília de la família Xanthorrhoeaceae) Origen: Probablement el seu origen és la península Aràbiga, i després s’ha naturalitzat a regions subtropicals o temperades dels dos hemisferis, inclosa la zona mediterrània. Etimologia: Aloe, nom genèric d’origen incert. Podria derivar de la paraula grega als, alós, “sal” que després va derivar a llatí…

AGAVE PARRASANA

Nom comú: atzavara, pita o maguei (a Mèxic) Família: agavàcies (Agavaceae)Origen: Mèxic i Amèrica del Nord Etimologia: Agave, prové de la mitologia grega i era el nom d’una mènada que va assassinar el seu fill. Al·ludeix a quelcom noble o admirable. Parrasana, epítet geogràfic que al·ludeix a la seva localització a la Serra de Parra (Coahuila).Descripció: planta suculenta perenne d’aspecte compacte i elegant i lent…

SPARTIUM JUNCEUM

Nom comú: ginesta, ginestera de flor, herba de ballester, argelagóFamília: fabàcies (Fabaceae)Origen: sud d’Europa, Mediterrani, sud d’ÀfricaEtimologia: Spartium, procedeix del grec spartion, que designa diverses plantes productores de fibres tèxtils o utilitzades per a fer lligams. Junceum, epítet llatí que significa “com un jonc”.Descripció: és un arbust alt i recte i amb molt poques fulles, petites i que es…

WESTRINGIA FRUTICOSA

Nom comú: romaní australià. Família: laminàcies (Laminaceae) Origen: Nova Gal·les, Austràlia Etimologia: Westringia, gènere dedicat a Johan Peter Westring (1753-1783), metge i autor botànic suec. Fruticosa, epítet llatí que significa que posseeix les característiques d’un arbust. Descripció: és un arbust, perennifoli, florífer, de forma arrodonida i dens. Són arbustos molt ramificats de fins a 150 centímetres d’altura. Les fulles són petites, estretes,…

CISTUS ALBIDUS

Nom comú: estepa blanca, estepa margalidera, bordiol blanc, argentí blanc, rosa del boscFamília: cistàcies (Cistaceae) Origen: zona mediterrània, especialment Itàlia i Península Ibèrica, molt abundant als Països Catalans. Etimologia: Cistus, nom que deriva del grec clàssic, llatinitzat Cisthus, nom que li donen a les plantes d’aquest gènere. Alguns la relacionen amb la forma dels seus fruits, que semblen cistells. Albidus,…