MIRABILIS JALAPA

Les flors tancades durant el dia


Nom comú: flor de nit, bella de nit, mirabajà, meravella de nit, santjoans.
Família: nictaginàcies (Nyctaginaceae)
Origen: zona tropical seca d’Amèrica del sud (de Mèxic al Perú)
Etimologia: el nom del gènere, Mirabilis, ve del llatí mirabilis-e, “admirable, meravellós”, amb referència a les seves flors. L’epítet específic Jalapa fa referència a la ciutat mexicana de Jalapa, a la província de Veracruz.
Descripció: planta herbàcia i vivaç d’arrel tuberosa que pot arribar als 60-150 centímetres d’altura. Té tiges molt ramificades de branques erectes. Fulles peciolades, ovades de 4-13 centímetres de llarg per 10-80 mil·límetres d’ample. Floreix a l’estiu i gran part de la tardor a climes com el del nostre litoral. Les inflorescències surten a la fi de les branques, sovint envoltades de petites fulles, amb la flor en forma de campana de 5-15 mil·límetres de llarg. Els estams sobresurten al calze i els lòbuls són iguals o una mica més llargs que el tub. Una curiositat d’aquesta espècie és que la mateixa planta pot donar flor de diferents colors simultàniament, fins i tot la mateixa flor pot ser de diversos colors. Una altra particularitat és el canvi de color. Per exemple, una varietat groga, a mesura que madura, pot anar variant el color fins al rosa fosc. També, una altra curiositat, les flors s’obren cap al vespre, produint una forta i dolça fragància i comencen a tancar-se al migdia. Encara que ho sembli, aquestes flors no estan formades per pètals sinó per una modificació pigmentada del calze. Una planta ben especial. Els fruits són aquenis ovats (fruits secs indehiscents amb una sola llavor), de 6-8 mil·límetres de llarg, de textura arrugada i un color verd groguenc que es torna negre quan madura.
Hàbitat: planta perenne a les zones tropicals però caduca en climes temperats com el nostre, rebrotant del tubercle. Es troba assilvestrada en terrenys erms o a la vora dels camins. Vol exposició a ple sol, i temperatures càlides però encara que perdi la part aèria si fa fred, torna a brotar des del tubèrcul. Resisteix la salinitat de l’aire i els vents, raó per la qual es veu sovint en zones d’influència marina. És una planta molt rústica. Reg freqüent i abundant, sobretot quan fa més calor. Adobar quan surtin les primeres flors. L’adob serà ric en potassi i microelements. Per facilitar-ne la floració és important treure les flors marcides. Pot ser atacada pel pugó i la mosca blanca a l’època càlida.
Multiplicació: per llavors (posant les llavors en remull 12 hores). També es poden sembrar sobre el terreny definitiu.
Utilitats: les flors s’utilitzen com a colorants a l’alimentació. El tint vermell s’obté per donar color a pastissos o gelees. Certes parts de la planta s’utilitzen a la medicina d’herbes com diürètic, purgant i per guarir ferides (amb el suc de les fulles). Es creu que el tubèrcul és afrodisíac. Les fulles s’utilitzen per reduir la inflamació. S’utilitza també en el tractament de la hidropesia. Les llavors es consideren tòxiques. Als jardins es planta a les rocalles, per formar taques de color, etc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s