ACANTHUS MOLLIS

Nom comú: acant, cànem de bruixa, herba carnera, herba geganta, ala d’àngel Família: acantàcies (Acanthaceae) Origen: regió mediterrània, des de Portugal i nord-est d’Àfrica fins a Croàcia, incloent el litoral dels Països Catalans. Etimologia: el nom del gènere, Acanthus, del llatí acanthus prové del grec, i vol dir “planta espinosa” probablement per composició entre acies, “punyent”, i anthos, “flor”. L’epítet mollis significa “tou”,”flexible”, “tendre”. Descripció: herba perenne i rizomatosa…

FARFUGIUM JAPONICUM

Nom comú: capa de la reina, pota d’ase, boina de basc. Sinònim: Ligularia tussilaginea. Família: asteràcies (Asteraceae) Origen: centre i sud del Japó, Corea i Taiwan. Etimologia: el nom del gènere, Farfugium, prové de dues paraules llatines, far, “farina” i fugio, “fugir”, per la pols blanca present al pecíol i la tija que s’esvaeix molt aviat. Japonicum, epítet llatí que ens indica el seu lloc…

BEGONIA BOLIVIENSIS

Nom comú: begònia de Bolívia Família: begoniàcies (Begoniaceae)Origen: els Andes de Bolívia i Argentina, a prop dels rius. Etimologia: El nom del gènere, Begonia, ve dedicat a Michel Bègon (1638-1710) governador de les Antilles franceses i col·leccionista de plantes. Boliviensis, epítet geogràfic que ens indica l’origen de la planta. Descripció: plantes herbàcies perennes, cultivades com a anuals depenent del clima, de branques arquejades i una mesura…

CROSSANDRA PUBERULA

Nom comú: coneguda com a crossandra, no disposem de nom en català. Família: acantàcies (Acantthaceae) Origen: Zimbàbue, Tanzània, Malawi Etimologia: el nom genèric, Crossandra, deriva de dues paraules gregues, krossoi, “flocs, serrell” i andros, “homes” , referint-se a la bossa de llavors amb flocs. L’epítet puberula, el podem traduir per “vellut curt”. Descripció: mata herbàcia perenne, de més de 40 centímetres d’altura, que creix a partir d’un…

CERATOSTIGMA PLUMBAGINOIDES

Nom comú: fals plumbago, ceratostigmaFamília: plumbaginàcies  (Plumbaginaceae) Origen: la Xina. Introduïda a Europa a mitjan segle XIX. Etimologia: el nom del gènere deriva de dues paraules gregues céras i atos, “banya” i estigma, “estigma”, al·ludint a les excrescències banyoses de l’estigma. Plumbaginoides, epítet que ens indica la similitud amb el plumbago capensis. Definició: planta herbàcia baixa, entapissant, d’uns 20-30 centímetres d’altura per una amplada d’uns 40 centímetres i…

CYRTOMIUM FALCATUM

Nom comú: falzia murera, noms en castellà: ‘cirtomio’, ‘falguera cirtomio’, ‘falguera falcata’. Família: driopteridàcies (Dryopteridaceae)Origen: Japó, la Xina, Himàlaia Etimologia: el nom del gènere, Cyrtomium, procedeix de la paraula grega kyrtoma, que vol dir “arc, curvatura”, pel disseny de les venes foliars formant un arc. L’epítet llatí falcata s’aplica per la forma de falç de les fulles. Descripció: falguera que forma una mata globosa,…

SANSEVIERIA TRIFASCIATA

Nom comú: sansevièria, sansiviera, llengua de sogra, “la immortal” Família: ruscàcies (Ruscacea) (antigament Liliaceae) Origen: Àfrica occidental tropical des de Nigèria fins a la República Democràtica del Congo.Etimologia: El seu nom genèric hauria de ser sanseverina, ja que el seu descobridor, Vicenzo Petagna, pretenia anomenar-la així en commemoració a Pietro Antonio de Sanseverino, però el botànic suec Thunberg, que va ser qui la va descriure, la va anomenar sansevieria,…

PEROVSKIA ATRIPLICIFOLIA

  Nom comú: sàlvia russa Família: laminàcies (Laminaceae) Origen: estepes del sud-oest i centre d’ÀsiaEtimologia: el nom del gènere, Perovskia, està dedicat al general i conte Vasily Alekseevich Perosvski (1794-1857), diplomàtic rus i financer del Pavlosk Imperial Garden, a Sant Petersburg (Rússia). L’epítet atripicifolia, deriva de les paraules llatines, atriplex, “d’escàs valor nutritiu” i folia, “fulla”, però en aquest cas vol dir amb fulles similars a les…

ACHILLEA MILLEFOLIUM

Nom comú: milfulles, herba de tall, camamilla vera, flor de ploma, herba de les feridesFamília: asteràcies (Asteraceae) Origen: Àsia i zona mediterrània d’Europa Etimologia: Achillea, nom genèric, nominat en honor d’Aquil·les, més específicament, prové de la guerra de Troia, on Aquil·les va guarir molts soldats utilitzant el poder que té la milfulles per aturar les hemorràgies. Millefollium, epítet llatí, que…

HEMEROCALLIS FULVA

Nom comú: lliri d’un dia, hemerocal·lis, assutzena rossa, lliri de Sant Joan, flor d’un dia, lliri japonès Família: liliàcies (Liliaceae)Origen: la Xina, Sibèria i el Japó. Naturalitzada a Catalunya. Etimologia: Hemerocallis, prové de dues paraules gregues, hemèra i kallos, que volen dir, “dia i bellesa”, reflectint que les seves flors duran només un dia. L’epítet fulva vol dir, “groc, daurat”.Descripció: l’Hemerocallis fulva és una planta herbàcia, vivaç perennifòlia…

OPHIOPOGON JABURAN

Nom comú: barba de serp, cintesFamília: asparagàcies (Asparagaceae) Origen: el JapóEtimologia: el nom del gènere, Ophiopogon, deriva de dues paraules gregues, ophis, que vol dir “serp” i pogon, “barba”, “barba de serp”, probablement en referència a les seves fulles. Jaburan, epítet específic, és el nom d’aquesta planta en japonès. Descripció: mata herbàcia cespitosa, que arriba als 30 centímetres d’altura, de velocitat de…

AGAPANTHUS AFRICANUS

Nom comú: agapant, assutzena africana, flor de l’amor, tuberosa, vara d’AdamFamília: liliàcies (Liliaceae)Origen: Sud-àfricaEtimologia: El nom del gènere, Agapanthus, prové de dues paraules gregues, agape, “amor” i anthus, “flor” i juntes signifiquen “flor de l’amor”. L’epítet africanus, indica el lloc de procedència de la planta.Descripció: planta perenne, herbàcia, no bulbosa, però amb arrels rizomatoses. Mesura 1-1,5 metres d’altura però…