ZIZIPHUS JUJUBA



Nom comú: ginjoler, gínjol (una expressió típica catalana és “més content que un gínjol”) 
Família: ramnàcies (Rhamaceae
Origen: la Xina, tot i que es conrea en molts països de la conca mediterrània des de temps molt antics.
EtimologiaZiziphus, nom genèric, prestat del llatí zizyphus i d’origen persa, zayzafunJujuba, epítet del llatí medieval, deformació de zizyphus
Descripció: és un arbre o arbust caducifoli, i això depèn directament de la humitat que hagi tingut l’arbust per arribar a arbre. Pot arribar a mesurar 10 metres d’altura, encara que habitualment no passa dels 2,5 metres. El tronc és recte amb l’escorça molt esquerdada. La ramificació és molt densa i presenta fortes espines, com adaptació natural per protegir-se dels herbívors. Fulles escassament peciolades, alternes, coriàcies, de 2-7 centímetres, oblong lanceolades, amb el marge lleugerament dentat, l’àpex en punta i presenta 2 estípules espinoses a la seva base. Són de color verd clar lluent a l’anvers. A les nostres latituds floreix des de l’abril fins a l’agost. Aquestes flors són petites, poc cridaneres, verdoses i situades en grups de 2-3 a tot el llarg de les plantes. El fruit és el gínjol, una drupa comestible amb aspecte d’oliva. La pell del fruit és inicialment verdosa i quan madura es torna marró vermellosa lluent, de 2-3 centímetres de longitud, de forma el·lipsoïdal o globosa, amb una sola llavor. La polpa és de color verd o groc clar, farinosa i dolça, semblant a una poma. És molt rica en sucres i vitamina C. Els recol·lecten a finals de l’estiu o principis de la tardor. Es consumeix fresca o dessecada. 
Hàbitat: arbre que vol exposició a ple sol requereix climes temperats, suportant relativament bé el fred si no és intens (té els mateixos límits que l’olivera). El sòl ha de ser ben drenat, i encara que no és massa exigent, millor que tingui una mica de matèria orgànica. Cal regar espaiadament esperant que el terreny estigui sec per tornar a regar. És bastant resistent a la sequera. Un adobat, amb matèria orgànica a principis de primavera, afavorirà la producció de fruits. Es poden podar després del perill de gelades per donar-li forma i treure les branques seques o fetes mal bé i també eliminar els rebrots de la base. Són plantes de creixement lent, longeves i resistents a plagues i malalties.
Reproducció: a la tardor per rebrots de la base, per llavors a la primavera i també per esqueixos a l’estiu. Les varietats empeltades donen fruits de 5-6 centímetres de longitud. 
Utilitats: la seva fusta és utilitzada per a fabricar gralles i dolçaines als Països Catalans. S’utilitza el seu fruit com a fruita de taula fresca, dessecada o en melmelada. Els podem plantar en solitari o en grups , mantenint una distancia de 3 metres entre arbres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s