TILIA PLATYPHYLLOS

 
Nom comú: tell de fulla grossa, farot, tell argentat, tell de llei
Família: tiliàcies (Tiliaceae)
Origen: centre d’Europa. Després s’ha escampat per tota Europa i part d’Àsia. A Catalunya el trobarem, de forma natural, als Pirineus, al Montseny, a Montserrat i a les Muntanyes de Prades.
Etimologia: el nom genèric Tilia, prové del nom llatí d’aquests arbres. Platyphyllos, epítet llatí que vol dir “de fulla gran”.
Descripció: arbre de grans dimensions, que pot arribar a mesurar uns 30 metres d’altura, encara que normalment no creix tant, ja que s’utilitza ornamentalment com a arbre d’ombra. És de capçal globós quan creix aïllat i el fullatge és molt espès. Té una arrel fasciculada (totes neixen al mateix lloc amb el mateix gruix) molt profunda. L’escorça és de color gris fosc amb petites esquerdes. Les branques joves són vermelloses o marrons, tirant sempre cap amunt i formant grans angles. Fulles caducifòlies simples, de 8-14 de llarg, el limbe té forma de cor, essent lleugerament asimètriques, pràcticament glabres, amb l’àpex punxegut. Marges dentats de forma irregular. Les fulles són de color verd fosc a l’anvers, i més pàl·lides i amb vellositats al revers, destacant la nervació en aquesta cara inferior. Floreix a l’estiu. Les flors són hermafrodites, petites, desprenent una olor molt suau. Formen inflorescències en corimbe. Cada inflorescència conté 3-5 flors de color groc pàl·lid. El fruit és petit, globulós, indehiscent, i fa 8-1,2 centímetres de diàmetre. 
Hàbitat: creix a boscos caducifolis, barrejats amb altres arbres com el faig o altres arbres ombrívols. Requereix molta humitat i sòls rics en calç o silicis, molt fèrtils. Això és l’ideal però tolera certa sequera i sòls no tan fèrtils. Suporta un gran ventall de temperatures, excepte les més altes de l’estiu. Es pot trobar a una altitud de 1.000-1.700 metres. És un arbre que pot viure uns 300 anys encara que s’han trobat exemplars mil·lenaris. Si es poda amb freqüència, acostuma a tenir una floració perfumada a principis de l’estiu. Tendeix a emetre fillols des de la base. 
Reproducció: es multiplica per llavor, però no sense problemes, ja que la seva coberta és molt dura. Les hem de sotmetre a tractaments previs a la sembra per estovar-la. Així i tot, el percentatge de germinació és baix el primer any. És coneguda la varietat Fastigiata, de forma columnar. 
Utilitats: usos medicinals; és apropiat utilitzar el tell de fulles grosses contra l’ansietat, l’insomni, refredats, síndromes gripals, tos irritant, asma, migranyes i gastritis. La manera més comuna de consumir Tilia platyphyllos és com a infusió de les seves inflorescències. També s’utilitzen extractes per fabricar gels i xampús. La seva fusta pesa poc i es pot treballar bé. En jardineria s’utilitza en alineació, de manera aïllada o formant grups, ja que proporciona una magnífica ombra, sempre que tinguem en compte les seves dimensions i plantar-los a llocs adients.