LAVANDULA CANARIENSIS

Nom comú: espígol de les CanàriesFamília: laminàcies (Laminaceae)Origen: endemisme canari present a totes les illes amb algunes subespècies.Etimologia: Lavandula, derivaria del francès antic lavandre i al final del llatí lavatum-are, “rentar” referit a l’ús d’infusions per a la rentada. L’epítet canariensis ens indica la procedència d’aquesta planta.Descripció: arbust variable, molt ramificat, de base llenyosa que arriba a una altura d’un metre, de fullatge subpersistent o…

SALVIA CLEVELANDII

Nom comú: sàlvia de Cleveland, sàlvia fragantFamília: lamiàcies (Laminaceae) Origen: sud de Califòrnia i Baixa CalifòrniaEtimologia: Salvia, nom del gènere, procedeix del llatí salvus, que significa “salut” o salveo, “curar”, al·ludint a les propietats medicinals del gènere (no en aquest cas). Clevelandii, epítet atorgat en honor de Daniel Cleveland, recol·lector de plantes del segle XIX. Descripció: arbust de fulla perenne, tomentós, de…

PEROVSKIA ATRIPLICIFOLIA

  Nom comú: sàlvia russa Família: laminàcies (Laminaceae) Origen: estepes del sud-oest i centre d’ÀsiaEtimologia: el nom del gènere, Perovskia, està dedicat al general i conte Vasily Alekseevich Perosvski (1794-1857), diplomàtic rus i financer del Pavlosk Imperial Garden, a Sant Petersburg (Rússia). L’epítet atripicifolia, deriva de les paraules llatines, atriplex, “d’escàs valor nutritiu” i folia, “fulla”, però en aquest cas vol dir amb fulles similars a les…

PELARGONIUM CRISPUM

Nom comú: gerani amb olor a llimona, gerani llimona  Família: geraniàcies (Geraniaceae) Origen: Sud-àfrica Etimologia: Pelargonium, el nom del gènere prové del grec pelargos, “cigonya”, comparant la forma del fruit de la planta amb el bec d’aquesta au. Crispum, epítet llatí que al·ludeix a les seves fulles arrissades. Descripció: és un gerani caracteritzat per la forta olor a llimona quan li freguem les fulles…

Myrtus communis

Nom comú: murta, murtra, murtrer, murtrera, murter, murtera Família: mirtàcies (Myrtaceae) Origen: les dues vores del Mediterrani. Etimologia: el nom del gènere ve del grec myrtos, que vol dir “perfum”, ja que és una planta molt aromàtica. També myrtus era el nom que donaven els romans a aquesta planta. L’epítet llatí communis, vol dir “comú, “abundant”. Descripció: arbust perennifoli, molt dens, que pot arribar als 3…

PETROSELINUM CRISPUM

 Nom comú: julivert, cerfullFamília: apiàcies (Apiaceae), també anomenada umbel·líferes (Umbeliferae) Origen: zona central de la mediterrània, silvestre a Grècia i l’illa de Sardenya. Actualment s’utilitza a tot el món. Etimologia: Petroselinum, nom genèric del llatí, que prové del grec, que vol dir “julivert de roca”, petro és “roca” i selinon “julivert”. Crispum, epítet llatí que significa “cabell arrissat” Descripció: planta herbàcia bianual de ràpid creixement, conreada…

LAVANDULA DENTATA

Nom comú: espígol dentat, espígol retallat, encens silvestre, gal·landa, tomaní (Mallorca) Família: lamiàcies (Laminaceae) Origen: la mediterrània occidental, Açores i Canàries. Etimologia: Lavandula, derivaria del francès antic lavandre i al final del llatí lavatum-are, “rentar” referit a l’ús d’infusions per a la rentada. Dentata, epítet llatí que significa “amb dents”.Descripció: és un arbust perenne, aromàtic d’aspecte robust. Arriba a una altura de 30-45 centímetres….

SALVIA OFFICINALIS

Nom comú: sàlvia, cresta, galló, madrona, sàlvia bona, sàlvia de Catalunya.Família: lamiàcies (Laminaceae)Origen: litoral mediterraniEtimologia: Salvia, prové del mot llatí salvare, “que cura”, i officinalis és un epítet llatí que indica que té propietats medicinals.Descripció: mata perenne petita de 20-70 centímetres d’altura. Té la particularitat de tenir tota la part aèria persistent, però les gemmes a un nivell molt més a…

MELISSA OFFICINALIS

Nom comú: tarongina, tarongí, arangí, cidrac, citronella, melissa.Família: labiades (Labiatae)Origen: sud-oest d’Europa, Àsia occidental i nord d’ÀfricaEtimologia: aquesta planta floreix a l’estiu i aleshores atrau les abelles, fet d’on prové el nom del gènere, ja que melissa és el nom grec de l’abella. Officinalis, com ja sabem és l’epítet de les plantes amb propietats medicinals.Descripció: la…

THYMUS VULGARIS

Nom comú: farigola, frígola, timó Família: labiàcies (Labiatae) Origen: regió mediterrània Etimologia: Thymus, prové del grec thymon, thymos, que era el nom que li donaven a aquesta planta. Vulgaris, epítet llatí que significa, vulgar, comú. Descripció: és una mata petita, perenne i aromàtica que arriba als 30-40 centímetres d’altura. Té les tiges llenyoses i pubescents. Les fulles són d’un color verd apagat…

MENTHA X PIPERITA

Nom comú: menta pebrera, herba sana, menta de caramel, menta de faves Família: lamiàcies (Lamiaceae) Origen i una mica d’història: L’actual Menta x piperita és un híbrid obtingut a Anglaterra al segle XVII, creuant les espècies Mentha aquatica i Mentha spicata. És per tant un híbrid i és estèril. Posteriorment, a França, es va obtenir la Mentha x piperita var. officinalis, una…

ROSMARINUS OFFICINALIS

Nom comú: romaní, romer, beneit. Família: lamiàcies (Laminaceae) Origen: sud d’Europa, Àsia occidental, nord d’Àfrica. Taxonomia: Rosmarinus, l’acceptació actual diu que ros prové del grec i vol dir “matissar”, i marinus derivaria de myrrhinos, também grec, que significa “aromàtic“. Officinalis, epítet llatí referit a oficina, però en realitat aquest epítet s’aplica a les plantes medicinals,…