VIOLA TRICOLOR


Nom comú: pensament, herba de la Trinitat, pensament silvestre, pensament subalpí, viola, viola de la Mare de Déu, viola de muntanya
Família: violàcies (Violaceae) 
Origen: no podem parlar d’un origen en concret, sinó d’hibridacions entre plantes de diferents llocs; nord d’Europa, Orient Pròxim i els EUA. El 1835 ja disposaven de 400 hibridacions, grans, nanes i de molts colors diferents. 
Etimologia: el nom del gènere, Viola, procedeix del grec fíov ión, i així nomenaven aquesta planta, “viola”. L’epítet tricolor significa que cada pètal pot tenir fins a 3 colors. 
Descripció: planta herbàcia anual que es conrea per la seva bonica i prolongada floració a l’hivern. Mesura uns 15-25 centímetres d’altura. Les fulles són simples, amb forma de cor i el marge dentat. Les flors estan formades per 5 pètals que semblen de vellut. Aquesta floració abraça els mesos de la tardor fins ben entrada la primavera. Com ja hem dit hi ha multitud de varietats i colors. 
Hàbitat: exposició des de ple sol fins a mitja ombra. Són resistents a les gelades. Volen un sòl ric en matèria orgànica, humit i ben drenat. Els adobarem amb adobs per a plantes de flor, seguint les instruccions del fabricant. Els regs seran freqüents però moderats en quantitat, cada 2-3 dies, mantenint una certa humitat continua. Si volem que els nostres pensaments no morin prematurament, els mantindrem en els testos que vénen del planter, regant-los cada dia durant una setmana i mitja. Després d’aquest temps els plantarem definitivament al lloc triat. D’aquesta manera evitem el canvi brusc entre les condicions del viver i el nostre jardí. Aconseguirem prolongar la floració si retirem les flors marcides. Recomanen despuntar les tiges florides després de la caiguda de les flors. En arribar l’estiu, el seu aspecte canviarà i es mostrarà decaigut i moix. Aleshores els tallarem per la tija més baixa i podrem gaudir d’ells un hivern més. Com a malalties pot patir del rovell i l’oïdi a les zones ombrívoles i també algunes malalties de fongs que taquen les fulles per excés d’humitat. Les plagues més habituals seran els àcars, llimacs i caragols i algunes erugues.
Reproducció: per llavors i també per divisió de mata.
Utilitats: junt amb el ciclamen són les plantes de flor més utilitzades a la tardor i l’hivern. Com són tan baixetes, les plantarem en primer pla per formar taques de color. També són adients per plantar a testos o jardineres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s