Nom comú: rafiolepis, no n’hem trobat cap nom més en català. En castellà també li diuen “manzanillo”.
Família: rosàcies (Rosaceae)
Origen: la Xina i el Japó meridional.
Etimologia: el nom del gènere, Raphiolepis, prové del grec, raphis, “agulla” i lepis, “escata”, al·ludint a les bractèoles persistents de la inflorescència, que són molt estretes. L’epítet indica al·ludeix a un lloc geogràfic, que no és precisament el seu lloc d’origen, ja que vol dir que és originari de l’Índia. Descripció: és un arbust persistent de 2-3 metres d’altura i de lent creixement. Fullatge dens i capçal arrodonit. Les fulles són coriàcies, simples, de forma oval o lanceolada, senceres o dentades, d’un bell color verd lluent. Flors blanques o rosàcies, de 5 pètals, reunides en formació de raïms o corimbes terminals, acompanyades de bràctees lineals. Floreixen a principis de primavera. Produeixen fruits semblants a petites pomes de color negre blavós.
Hàbitat: requereix una exposició a ple sol o mitja ombra i suporta gelades que no siguin massa fortes (zones USDA 8-11) i no li agrada massa el vent. En altres climes més freds, es planten en testos i les guarden a l’hivernacle. No és una planta exigent amb el sòl. Agraeixen un bon adobat anual amb matèria orgànica i uns tres adobats químics durant l’època vegetativa. El reg serà regular, més freqüent a l’estiu, sobretot plantades en testos. No són plantes que acostumin a ser atacades per les típiques plagues i malalties del jardí. És un arbust ben adaptat al litoral mediterrani. Reproducció: per esqueix, preferiblement a l’estiu, que deu arrelar en una barreja d’humus, sorra i torba. També per llavors
Utilitats: el fruit és comestible si el fem en melmelada. És ornamentalment molt atractiva per la seva floració i podem realitzar, i de fet s’acostuma a fer, magnífiques tanques o grups d’arbustos. També, com ja hem dit, es planta en testos als llocs on el clima és més fred per protegir-les a l’hivern.
ARBRES I PALMÀCIES DEL MEDITERRANI 