ECHINOPSIS ATACAMENSIS

Nom comú: el del seu origen; “cardón de la puna” o “cardón de la sierra” (cast.) 
Sinònim: Leucostele rivierei 
Família: cactàcies (Cactaceae) 
Origen: altiplans o zones muntanyoses dels Andes: Argentina, Xile i Bolívia. 
Etimologia: el nom del gènere, Echinopsis, deriva d’echinos, “eriçó de mar” i opsis, “aparença”, referint-se a la densa coberta d’espines de color marfil que aquesta planta presenta. Atacamensis, epítet geogràfic que al·ludeix a la seva localització al desert d’Atacama. 
Descripció: planta perenne, arbòria, carnosa, de color verd, armada d’espines i amb flors de color blanc. Presenta una tija columnar, amb les costelles ben marcades, que pot arribar als 10 metres d’altura i a ramificar-se d’adult. Les seves múltiples espines tenen entre 4 i 14 centímetres de longitud. Sistema radical molt dens i llarg, per aquesta raó viu millor directament al sòl que en un test. 
Hàbitat: planta d’exposició a ple sol, pot resistir les fortes gelades prolongades de fins a -15 °C i per descomptat les grans calors. Pot ser cultivada plantada directament al sòl a la regió mediterrània. El seu creixement es pot considerar moderat a la primavera i a la tardor i lent a l’estiu. El reg serà moderat a l’estiu, cada 10 dies per a les plantes en test. No cal regar les plantes que viuen al sòl. El substrat recomanat és qualsevol sòl sense argila amb un quart de terra vegetal. No s’ha observat mai que sigui parasitat per plagues o malalties. 
Reproducció: per llavors o esqueixos. 
Utilitats: impressionant cactus, molt rar, fins i tot per als col·leccionistes. Les imatges que presentem són del jardí Pinya de Rosa, a prop de Blanes (Girona). És un jardí especialitzat en cactus tan important que moltes plantes tenen el nom del seu creador, el doctor enginyer Fernando Riviere de Queralt, que va dedicar gran part de la seva vida a reunir unes 7000 espècies que ocupen 50 hectàrees. Lamentablement no disposem de més informació d’aquest magnífic cactus.