DOMBEYA BURGESSIAE

Nom comú: dombeia rosa 
Família: malvàcies (Malvaceae)
Origen: Àfrica oriental, des de Zulu-Natal fins a Tanzània 
Etimologia: El nom genèric, Dombeya, està dedicat a l’explorador i naturalista francès Josep Dombey (1742-1796) que va explorar Xile i el Perú i va morir a presó a Montserrat, Indies occidentals. Burgessiae, epítet dedicat pel botànic sud-africà William Tyrer Gerrard (¿-1866) a la seva amiga Miss Burgess Birkenhead. 
Descripció: és un gran arbust o petit arbre, semicaduc, de fins a 4-5 metres d’altura i capçal arrodonit amb branques peludes. Té grans fulles simples, alternes, de color verd viu i textura envellutada que recorda les fulles del cep. Les flors, molt perfumades, hermafrodites, en gran quantitat, blanques o roses, surten en corimbes penjants. Floreixen des de finals d’estiu fins a inicis de l’hivern. Produeixen fruits petits en forma de càpsula peluda i rodona dels que extraurem les llavors. 
Hàbitat: és una planta de mitja ombra o ombra lluminosa, que tolera lleugeres gelades, creixent des de prop del mar fins a més de 2400 metres d’altitud. També és una planta bastant resistent a la sequera, i per aquesta raó ens assegurarem que el sòl està sec abans de tornar a regar. Vol un sòl ben drenat, ric en matèria orgànica que pot ser un sòl de jardí ben adobat amb compost o fems ben fets. Adobarem amb matèria orgànica a principis de primavera, i després recomanen adobar-lo amb adob mineral, cada 20 dies, a l’estiu i a la tardor. Es considera de fàcil cultiu i ràpid creixement i pot arribar al seu màxim creixement, una vegada plantada directament al sòl, en un període de tres anys (suposem que al seu origen). 
Reproducció: es reprodueix molt fàcilment recol·lectant els caps de les flors seques, que contenen les llavors. Les llavors han de ser fresques i es poden extreure de les càpsules i sembrar-les en una barreja que dreni molt bé per després ser trasplantades a un test durant la mateixa temporada. Quan les tiges són prou llargues perquè s’agenollin, les podrem plantar al sòl directament. 
Utilitats: com a curiositat és un dels menjars favorits dels rinoceronts. La fibra de l’escorça s’utilitza per a fabricar cordes i cistelles. La seva fusta s’utilitza per a fabricar arcs i petites eines. Atrau molt les abelles, que produeixen amb el seu nèctar una mel de molta qualitat. Ornamentalment és una planta molt atractiva per la seva abundant floració, ideal per fer grups, plantada sota la protecció d’arbres més alts. Està ben adaptada al litoral mediterrani. També és ideal per a petits jardins.