AUCUBA JAPONICA


Nom comú: aucuba, llorer tacat, cubana, laurel manchado (cast.) 
Família: solanàcies (Solanaceae
Origen: Japó, la Xina 
Etimologia: el nom genèric Aucuba, deriva de la paraula japonesa aokiba, que és el nom vulgar que li donen al Japó. L’epítet llatí, japonica, ens indica el seu lloc de procedència. 
Descripció: es tracta d’un petit arbust de fulla perenne que pot tenir 1-3 metres d’altura. Les seves fulles són el que més ressalta d’aquesta planta, per les seves característiques taques. Tenen forma ovalada, un aspecte lluent amb els marges dentats. Les taques acostumen a ser grogues o marrons, depenent de la varietat. La varietat més coneguda és la crotonifolia, amb taques grogues. Flors molt petites en inflorescències de 5-10 centímetres. Passen desapercebudes. Època de floració a finals d’hivern. Tenen un petit fruit de la mida d’una oliva d’un vermell intens i lluent. Hi ha peus masculins i femenins (espècie dioica). Lògicament només tenen fruit els peus femenins. 
Hàbitat: és una planta que no suporta el sol directe, viu bé a mitja ombra. Per descomptat, el pitjor moment del dia per posar-la al sol és al migdia. Li agrada la humitat ambiental. No és una planta que toleri ambients secs. Si vivim estius extremadament secs, hem de polvoritzar-la per mantenir-les fresques. Tampoc suporta les gelades, temperatures constants per sota dels -2 °C són negatives per a la seva supervivència. Pot resistir gelades molt febles si la planta està ben desenvolupada i no està en període de creixement, ja que aquest és un període crític per les baixes temperatures. És preferible que el sòl sigui lleugerament àcid encara que resisteix prou bé els sòls alcalins. La regarem amb freqüència a l’estiu, regant-la cada tres dies. El reg es redueix dràsticament a l’hivern. Si viu a l’exterior i rep aigua de pluja de forma constant, no cal regar-les. El sòl ha de tenir un bon drenatge, ja que l’excés d’aigua és molt perjudicial. Al contrari, pot resistir períodes de sequera. És convenient fer un adobat a l’època de floració. La resta de l’any no requereix cap adobat. És convenient fer una poda anual moderada a l’hivern, abans de brotar, així la planta respondrà millor. És una planta sensible al pugó i la cotxinilla i quant a malalties l’afecta el fong Botritis. Aquesta malaltia es presenta quan la humitat ambiental és molt alta. Ataca principalment les tiges. Personalment no la recomano com a planta d’interior, no li agrada gens la calefacció. 
Reproducció: la millor època és a l’estiu per murgó aeri o esqueix de les parts semillenyoses.
Utilitats: Com ja hem dit és una planta ideal de mitja ombra i llueix molt en grups en aquesta situació contrastant amb plantes d’un fullatge verd ben diferent. També s’utilitza molt en testos a patis sense sol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s