OPUNTIA FICUS INDICA


Nom comú: figuera de moro, nopal, figuera de pala (País Valencià), figuera d’Índia (Camp de Tarragona, Priorat, Eivissa, l’Alguer), chumbera (cast.) 
Família: cactàcies (Cactaceae) 
Origen: nord de Mèxic, Amèrica en general, i ara estesa per altres àrees del planeta per la mà de l’home.
Etimologia: el nom del gènere prové de la ciutat grega Lòcrida Opúncia i l’epítet del binomi ficus indica prové del llatí, ficus indica, “figuera de l’Índia”, encara que prové de Mèxic i no de l’Índia. Descripció: arbust de tiges carnoses, molt ramificat, amb les branques constituïdes per articles de forma el·líptica, aplanats, de 20-50 centímetres de llargada per uns 10-30 centímetres d’amplada i uns 2-3 centímetres de gruix, de color verd, anomenades pales o cladodis (no són veritables fulles, tenen la capacitat de fer branques), que es troben superposats els uns als altres. En aquesta planta, els cladodis prenen la funció fotosintetitzadora, ja que les fulles són molt menudes, 3 mil·límetres i cauen de seguida. En el seu lloc, dins d’una petita àrea circular, apareixen les espines, una o dues, llargues i rígides, envoltades d’altres molt petites, fines i corbades, que gairebé no es veuen, però que si es toquen amb els dits, es trenquen i queden clavades a la pell. Les flors són grogues, grosses, molt vistoses, amb nombroses peces florals. La floració esdevé entre maig i juliol. El fruit, anomenat figa de moro, és una baia espinosa, ovoide, de 5-9 centímetres, vermellosa quan és madura. La fructificació es fa entre els mesos de juny i agost. 
Hàbitat: ja hem dit que és originària de Mèxic on es coneix com a nopal. Actualment es troba plantada en talussos i marges solejats, sovint per fer tanques, a gairebé tot el litoral mediterrani. És comuna a Catalunya, Illes Balears i fins al migjorn valencià, però també podem veure-la plantada a horts i jardins. Requereix una exposició a ple sol i un sòl porós i ben drenat. És una planta xeròfita (pràcticament no requereix aigua) característica de zones àrides o semiàrides i climes càlids o temperats com el nostre. 
Reproducció: es multiplica per esqueix. Un tros de pala és suficient per treure arrels i convertir-se ràpidament en un arbust. És per tant considerada una de les 100 plantes més invasores del planeta. 
Utilitats: el principal és el cultiu per obtenir una bona collita dels seus fruits, per descomptat utilitzant uns bons guants (existeixen moltes varietats, fins i tot sense espines). També la parasiten comercialment amb cotxinilles per obtenir-ne l’apreciat tint. Un incís en aquest tema; últimament la immensa majoria de figues de moro estan tan infectades (com a mínim al Maresme) que pràcticament no es veu el color verd i la gent les arranca, fins al punt que quasi han desaparegut. Les pales són utilitzades com a farratge i també es fabriquen licors, melmelades, barretes energètiques, conserves, etc. Al nostre litoral no hi ha pràcticament producció industrial. També li atribueixen propietats medicinals, principalment contra la diabetis, bevent les pales liquades o bé es mengen crues en amanides. També li atribueixen propietats contra la gastritis i còlics intestinals. Ja hem parlat de la seva utilitat com a tanca pràcticament infranquejable. És una planta ornamentalment atractiva i que no requereix cap cura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s