PEROVSKIA ATRIPLICIFOLIA

 

Nom comú: sàlvia russa 
Família: laminàcies (Laminaceae
Origen: estepes del sud-oest i centre d’Àsia
Etimologia: el nom del gènere, Perovskia, està dedicat al general i conte Vasily Alekseevich Perosvski (1794-1857), diplomàtic rus i financer del Pavlosk Imperial Garden, a Sant Petersburg (Rússia). L’epítet atripicifolia, deriva de les paraules llatines, atriplex, “d’escàs valor nutritiu” i folia, “fulla”, però en aquest cas vol dir amb fulles similars a les del gènere al qual pertany. 
Descripció: és una planta perenne, d’aspecte herbaci que encarà que no pertany al grup de les sàlvies, està estretament relacionada amb aquest. A primera vista sembla una lavanda gran. Durant el seu creixement, surten moltes branques d’un rizoma compartit. És d’hàbit, llenyós i erecte que arriba a una altura de 0,5-1,2 metres i una amplada de 0,6-1,2 metres de diàmetre. La tija és rectangular, desprèn gotetes d’oli i les fulles, verd grisenques, disposades en parells oposats, tenen una olor molt peculiar en fregar-les, similar a la de les sàlvies o la trementina. Habitualment mesuren 3-5 centímetres de llargada per 0,8-2 centímetres d’amplada, són pinnatipartides i el marge de cada fulla té un tall profund que pot ser ondulat o dentat. La temporada de floració s’allarga des de l’estiu a l’octubre, amb flors blaves o violetes disposades en panícules ramificades i vistoses de 30-38 centímetres de llargada. Els fruits es desenvolupen un mes després de la floració i són núcules ovals de color marró fosc i uns 2 x 1 mil·límetre. 
Hàbitat: aquesta espècie requereix una exposició a ple sol. Els exemplars plantats a zones parcialment ombrejades acostumen a fracassar. La sàlvia russa tolera temperatures altes i baixes (zones USDA 3-9) encara que algunes cultivars són més resistents que d’altres. La Royal Horticultural Society britànica indica que resisteix gelades de fins a -10 °C. També és molt tolerant a les diferents condicions dels sòls. Si bé els exemplars joves rendeixen millor quan es planten en una barreja de turba i sorra, o perlita, la sàlvia russa pot viure a sòls sorrencs molt argilosos o francs, sempre que tinguin un bon drenatge. També és molt resistent a la proximitat del mar i a la seva salinitat. La seva arrel principal penetra molt profundament dins del sòl, i per aquesta raó és molt resistent a la sequera. Tant l’excés de reg com d’adob poden danyar seriosament la planta i en cas contrari la planta és molt resistent als agents patògens. Retallar la planta a 5-15 centímetres durant la primavera, dona bons resultats, tant en creixement com en quantitat de flors. 
Reproducció: habitualment la sàlvia russa es propaga per estaques. Es tria la fusta tova propera a la base de la planta. També les estaques de fusta dura arrelen durant l’estiu. La multiplicació per llavors requereix una exposició al fred de 30-160 dies per germinar i les noves plantes no mantindran les característiques de la planta mare. Acostumen a utilitzar retardants del creixement, ja que creix molt de pressa i això pot afectar negativament la qualitat de la planta i encareix el seu transport.
Utilitats: la sàlvia russa s’utilitza a la medicina tradicional com antipirètic. Al Tibet s’utilitza com antiparasitari i analgèsic i a certes zones d’Àsia es fuma com euforitzant. Al Balutxistan, la decocció de fulles i flors s’utilitza contra la disenteria. També la fan servir per donar gust al vodka i com a tint blau en cosmètics i la indústria tèxtil. Ornamentalment s’utilitza profusament des dels anys 90 (aquí no massa). És una planta ideal per fer bordures i per donar un toc de naturalitat al jardí. És atractiva per la seva prolongada floració i el to general grisenc de la planta, que ressalta sobre altres tons de verd. ÉS una planta molt premiada a concursos arreu del món.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s