HESPERALOE PARVIFLORA


Nom comú: iuca vermella 
Família: asparagàcies (Asparagaceae
Origen: Chihuahua, Texas 
Etimologia: Hesperaloe, nom del gènere, procedeix del grec hesperís, “vespertí, occidental” i aloe, per tant vol dir “aloe occidental”. Parviflora, epítet llatí format per dues paraules, parvus, “petita” i flora, “flor”, “flor petita”. 
Descripció: herba perenne de fulles estretes, coriàcies, cintiformes, i arquejades, amb una franja de pèls filiformes al llarg del seu marge, que creixen en rosetes basals. Són de color verd oliva a blavós passant per un to bronzejat a l’època dels freds hivernals. Arriba a una altura de 90-150 centímetres, contant les tiges florides i fins a 60-90 centímetres d’amplada. Les inflorescències es formen des de finals de primavera a mitjans d’estiu en tiges florides de fins a 150 centímetres d’altura. Les flors, que creixen en la mateixa tija, tenen forma tubular, són de color rosa vermellós amb l’interior groc daurat. Fruits de color negre en una càpsula gran amb diverses cel·les. Atenció: és una planta tòxica per ingestió. 
Hàbitat: vol exposició a ple sol i resisteix tant el fred intens, entre -23 °C i -28 °C (zona USDA 5), com les fortes calors del desert. És indiferent al pH del sol, tant sigui àcid, com neutre o bàsic. Pot créixer a sòls molt pobres, moderadament fèrtils, però molt drenants ja que no tolera l’excés d’humitat a l’hivern. El més important és el bon drenatge del sòl. Una vegada ben establerta no requereix cap aportació d’aigua, encara que algun reg estival incentiva la producció de flors. Tallarem les tiges floríferes una vegada acabada la floració a la tardor. Evitar els regs a l’hivern. Pot patir l’atac de cotxinilles, i del pugó a l’època de floració. 
Reproducció: per divisió de mata o per llavors. Molt més ràpida la primera opció. 
Utilitats: planta molt popular en xerojardineria ( jardineria pràcticament sense consum ni manteniment) a Califòrnia i sud-est dels EUA. Molt útil en zones molt seques i calors extrems. És una bona alternativa a la iuca i a les agaves als jardins per no disposar d’espines. Molt interessant per l’abundant floració estival i pel seu escultural fullatge tant a l’hivern com a l’època vegetativa. Ideal per a rocalles, graves i sòls pedregosos i pobres a zones àrides. També es pot utilitzar en bordures, parterres i formant grups densos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s