AGAVE AMERICANA

Fa centenars d’anys que l’atzavara conviu amb nosaltres. Tossa de Mar. L’autor és Sebastià Jordi Vidal


Nom comú: atzavara, agave, pita, donarda (Mallorca), figuerassa. 
Família: agavàcies (Agavaceae
Origen: Mèxic i sud dels EUA.
Etimologia: Agave, nom genèric, és la forma femenina de l’adjectiu grec gauós basat en la mitologia grega, que significa “meravellosa, admirable”. L’epítet americana, indica el lloc de procedència d’aquesta planta. La paraula atzavara prové de l’àrab magrebí ‘as-sabåra’, que vol dir “suc d’àloe”.
Descripció: planta crassa plurianual (el seu cicle vital és d’uns 25 anys), conreada a tot el món. Les seves fulles, de fins a 2 metres de llargada, lanceolades, generalment de color verd clar o blavenques, amb una varietat molt habitual amb tires de color blanquinós crema als marges de la fulla (Var. Marginata). Es disposen en espiral envoltant el centre on romanen enrotllades a una curta tija central. Tenen espines a tot el llarg dels marges de les fulles, que arriben als 2 centímetres, rematades amb una espina apical que pot arribar als 5 centímetres. Són dures i carnoses, formant una roseta que arriba a assolir 4 metres de diàmetre. Floreix només una vegada a la seva vida (és doncs una espècie monocàrpica), i quan ho fa, creix del seu centre, una llarga tija, de fins a 8/10 metres d’altura, coronada per una panícula de grans flors grogues, curiosament pol·linitzades per ratpenats. Va fent fillols o rebrots a la seva base al llarg de la seva vida. La planta mor després de la floració. El fruit és una càpsula trígona i allargada. L’atzavara està inclosa al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, encara que sembla que ja formi part del nostre paisatge. 
Hàbitat: la seva exposició ha de ser solejada i airejada per prevenir-ne les malalties. Planta que es desenvolupa molt bé als camps pedregosos i penya-segats del litoral mediterrani, a les zones més àrides, sempre a climes càlids. El terreny ha de ser ben drenat i encara que tolera la sequera no vol dir que es desenvolupi millor amb la humitat necessària. Si hi ha una llarga sequera, li podem fer algun reg puntual. És per tant una planta molt rústica i resistent. Cal controlar que la planta no colonitzi més de l’espai que li hem destinat i això ho fa fàcilment a través de rizomes. Aquest és un tema important. També és important no plantar-la en zones de pas per evitar ferides causades per les espines. Tallar amb molta cura, amb una fulla ben esmolada i bons guants, les fulles velles, seques o fetes malbé i farà lluir molt més la planta. No pateix plagues ni malalties, excepte el morrut negre (Scyphophorus acupunctatus) que des de fa anys fa autèntics estralls. 
Reproducció: a través dels fillols o rebrots que fa la planta mare durant tota la seva vida. Els conreen en containers per la seva venda. Disposem de diverses varietats, habitualment amb diferents colors a les fulles. 
Utilitats: per destil·lació del seu suc fermentat de la planta (“pulque”), s’obté el mescal, que en general és el nom que reben els destil·lats d’extractes fermentats d’agavàcia, exceptuant el tequila, que és una destil·lació d’un lloc concret amb denominació d’origen, fet a partir de l’espècie Agave tequiliana. A l’Amèrica central té diverses utilitats medicinals, com per exemple, cataplasmes de saba per a les ferides. Ingerida actua contra la diarrea, la disenteria, l’estrenyiment, la flatulència i com a laxant. També s’utilitza per a fer cordes. Ornamentalment la planten a tot el món a zones àrides i càlides. És ideal per a rocalles i talussos, sobretot als jardins sostenibles, fins i tot els xeròfits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s