NERIUM OLEANDER


Nom comú: baladre, oleandre, diva, llorer rosa, roser reial, veratre. 
Família: apocinàcies (Apocinaceae)
Origen: àrea mediterrània, Península aràbiga, Oest asiàtic. 
Etimologia: el nom del gènere, Nerium, prové del grec, Nereus, déu grec de la mar i pare de les Nereides, en al·lusió a què és comú trobar aquesta planta a zones properes a la costa. Oleander, epítet que indica la similitud de les seves fulles amb les de l’olivera. 
Atenció: és una de les plantes més tòxiques que hi ha. El Dioscòrides diu “… les cabres i les ovelles primes, bevent tan sols l’aigua de la infusió, moren”. 
Descripció: arbust alt, de ràpid creixement, que sol assolir 3-4 metres d’altura, fins i tot 6 metres, de tija llenyosa, amb l’escorça llisa més aviat grisenca. Presenta moltes branques, des de la mateixa base del tronc, gruixudes, rectes, flexibles, que treuen un làtex tòxic en trencar-se. Fulles perennes, simples, oposades, o més habitualment verticil·lades (quan surten més de dues fulles per nus) de 3 en 3. Mesuren 5-21 centímetres de llarg per 1-4 centímetres d’ample, llargament linears, lanceolades, glabres (sense pèls) i pecíol curt. Són de color verd intens, de textura coriàcia, amb el marge sencer i presenta un nervi central molt marcat. Hi ha varietats amb el marge blanquinós. Les flors, de 3-4 centímetres, hermafrodites, es presenten en corimbe terminal (el corimbe és una inflorescència indefinida en la qual totes les flors estan en un mateix pla). S’obren de juny a setembre. Avui en dia disposem de baladres de diversos colors, blanc, rosa, fúcsia, vermell, salmó, etc. Fruit sec de parets coriàcies marrons i erecte, dehiscents (s’obren per deixar anar les llavors). És cilíndric i mesura 6-16 centímetres de llarg, contenint nombroses llavors, que són allargades amb un plomall de pèls a l”extrem. 
Hàbitat: arbust que vol exposició a ple sol tolerant una mica d’ombra molt lluminosa. Creix a tota mena de sòls sempre que tinguin bon drenatge, acceptant tant la sal com els sòls molt calcaris des del nivell del mar fins als 1.200 metres d’altitud. Prefereixen la proximitat d’un curs d’aigua a prop i supera l’aridesa del terreny gràcies a les seves arrels, molt potents, que arriben a la humitat freàtica. En tot cas obtindrem una floració més abundant regant una vegada per setmana a l’estiu i menys la resta de l’any. És molt habitual trobar baladres a les separacions de sentit a les autopistes d’Espanya, França o Itàlia, ja que suporta molt bé la contaminació, les altes temperatures, el vent i el fred i suporta gelades no massa fortes, excepte alguna varietat que pot suportar -12 °C (Var. Little Red). Poda de neteja: eliminar les branques mortes, seques, trencades o malaltes, preferiblement a l’hivern. També els rebrots a peu de planta que siguin febles o mal situats i les branques mal orientades. Traurem les branques massa vigoroses, les flors marcides i els fruits secs, que fan lleig i treuen energia a la planta. Poda de floració: es fa quan acaba la floració, tallant més o menys en funció de voler un arbust petit i compacte o només despuntar-la per aconseguir un arbust més gran però una mica despoblat a la base. Mai podarem a la primavera, ja que la floració seria molt minsa. Les plagues més habituals són el pugó i la cotxinilla, habitualment acompanyats de la negrella. Com a malalties la necrosis dels brots, la tuberculosi, que haurem de tallar les parts afectades i cremar-les. Surt de forma espontània als codolars de les rambles a la Catalunya meridional, País Valencià i a Eivissa, formant comunitats arbustives, ja que encara que habitualment estiguin seques, s’inunden en moments determinats, a l’època de pluges. 
Reproducció: les estaques de baladre arrelen fàcilment a l’hivernacle si s’obtenen a l’estiu de fusta més aviat dura. També per llavors, obtenint les característiques de la planta mare amb prou fidelitat. Recol·lectarem les llavors a la fi de la tardor, quan un fred hagi fet obrir les beines. Treure la major part del borrissol de les llavors mitjançant un crivell. Després les sembren en caixes a l’hivernacle sense cap tractament previ, germinaran després d’uns 15 dies. 
Utilitats: Primer recordar l’alta toxicitat de la planta, de la que s’extreuen productes utilitzats als raticides. Dit això, és una planta ornamental de les més utilitzades a parcs i jardins en grups, per fer tanques lliures, i alineacions a les carreteres, tant per la seva exuberant floració com per la seva enorme capacitat d’adaptació a les situacions més dures, exceptuant els grans freds.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s