DIPLADEMIA SANDERI



Nom comú: diplademia, mandevilla, gessamí de Xile
SinònimMandevilla sanderi
Família: apocinàcies (Apocynaceae)
Origen: Sud-americà, Argentina i Brasil
Etimologia: el gènere Diplodemia deriva del grec diploos, “doble”, i aden, “glàndula”, ja que presenta dues glàndules a l’ovari. En el sinònim, el gènere Mandevilla està dedicat a Henri Mandeville (1773-1861) anglès entusiasta de la jardineria. L’epítet Sanderi és en memòria de Henry Conrad Sander (1847-1920) horticultor i col·leccionista també anglès que va portar la planta des del Brasil.
Descripció: és un arbust d’aspecte natural dens, de 2-3 metres d’altura i fins a 4,50 metres a llocs càlids. Pot desenvolupar tiges llenyoses que es poden enfilar si tenen algun suport. Les tiges tenen entrenusos molt llargs amb fulles petites. La planta conté un làtex blanc i viscós que pot ser irritant. Les seves arrels són tuberoses i contenen midó i una reserva d’aigua que li permet suportar les sequeres. Fulles de color verd fosc, perennes, oposades, lluents, gruixudes, coriàcies, que creixen fins als 6 centímetres, amb forma oval el·líptica. Les inflorescències són raïms simples, habitualment terminals. Les flors tenen forma de trompeta, són lleugerament perfumades i poden ser de color vermell, rosa clar, fúcsia o blanc, tenint cada flor una duració a la planta de fins a dues setmanes. La floració, espectacular, es produeix al llarg de l’estiu.
Hàbitat: la millor ubicació ha de ser molt lluminosa però sense rebre sol directe i protegida dels vents freds. Al nostre litoral acostumen a plantar-la en testos (com més gran el test més alta i gran serà la planta). Suporten les fortes calors però només resisteixen gelades molt suaus i de curta durada. El reg ha de ser freqüent, sobretot a l’estiu, 2-3 vegades per setmana, i la resta de l’any cada 7-10 dies esperant que el sòl estigui una mica sec. Accepta molts tipus de sòl però han de ser lleugers i sorrencs, que drenin bé. Es pot podar durant tota l’època de creixement, tallant les tiges que creixin massa o siguin febles. També hem de treure les flors marcides. Pot ser atacada per les cotxinilles, sobretot les de cotó, i també pels àcars. Les primeres les podem treure a mà amb un bastonet d’orelles humidificat amb sabó però pels àcars hem de polvoritzar amb oli de Neem o sabó potàssic. En època de floració és convenient adobar-les cada 15 dies.
Reproducció: a la primavera per llavors. També per esqueix llenyós a la primavera o estiu sota plàstic o vidre. Aquests seran d’uns 10 centímetres, netejant-los primer de làtex.
Utilitats: magnífica planta ornamental per la seva espectacular floració. Plantades a prop de la costa rebroten molt bé a la primavera i omple de belles i aromàtiques flors tot l’estiu. Molt recomanable plantada en un test gran, tenint al darrere una paret ben orientada amb una gelosia per anar-la lligant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s