ALOCASIA MACRORRHIZA


Nom comú: alocàsia, marquesa
Família: aràcies (Araceae) (unes 70 espècies).
Origen: boscos tropicals des de Malàisia a Queensland
EtimologiaAlocasia, el nom del gènere ens indica que és similar al gènere Colocasia, encara que sigui diferent. Macrorrhiza, el nom de l’epítet està format per dues paraules gregues, macros, “gran” i rhizo, “arrel”, “amb arrels grans”.
Descripció: Planta herbàcia rizomàtica que pot arribar a tenir 5 metres d’altura, i les seves fulles fins a 1 metre de longitud. Les arrels són fasciculades i surten d’una tija subterrània rizomatosa, allargada i cilíndrica que s’estén horitzontalment i arriba a tenir un gran desenvolupament. A partir d’aquest rizoma poden desenvolupar-se gemmes que donaran origen a noves petites plantes. La tija aèria es va formant a mesura que la gemma terminal creix i les fulles més velles es desprenen de la roseta. Les fulles són sagitades, de color verd lluent i fan 1 metre de llarg per 0,80 metres d’amplada. La nervadura central forma una línia recta amb el pecíol. Les fulles noves surten enrotllades pel pecíol de l’última fulla anteriorment formada. Produeixen un làtex que pot ser irritant per a la pell. Les flors estan formades per inflorescències de 5-6 flors, que no s’obren a la vegada, formant-se a dins d’una fulla evolvent, interiorment de color morat i quan s’obre és blanca matisada de violeta. La floració pot succeir en qualsevol època de l’any, però mai si està plantada en un test. El fruit és una baia vermella amb una única llavor. Atenció: és una planta tòxica per als homes i per als animals.
Hàbitat: aquesta planta requereix una exposició a l’ombra o semiombra, i si li dona el sol de ple, les fulles es tornen grogues o es cremen. Lògicament li agraden les temperatures altes. A la costa mediterrània podem plantar-la a l’exterior durant tot l’any. Quan fa fred (menys de 10 °C) poden perdre la parta aèria, o fer-se malbé, però tornaran a sortir fulles noves a la primavera. El millor terra serà un bon substrat amb sorra afegida, terra de jardí i fems ben fets a parts iguales. És interessant afegir-hi un adob ric en potassi, durant l’època de creixement, per aconseguir-ne fulles rígides. Regarem una vegada per setmana a l’hivern i 3-4 a l’estiu. Vol un ambient humit i per tant és bo mullar les fulles. Rarament l’afecten les plagues o malalties, és molt resistent en aquest aspecte. Però no gens amb el vent, que causa danys al fullatge, i per tant vol una localització protegida.
Reproducció: per trossos del rizoma que tinguin com a mínim una gemma, deixant-lo uns dies per cicatritzar la ferida i després plantar-lo horitzontalment a una profunditat d’uns 15 centímetres. Per la separació dels fillols que apareixen a la base, és més segur. També per llavor.
Utilitats: Planta molt ornamental per les seves grans fulles. Buscarem un lloc protegit pel seu conreu i ens donarà un toc molt elegant. També es pot plantar en testos per decorar patis no solejats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s