BEAUCARNEA RECURVATA

Nom comú: es pot dir beaucarnea, i de fet és el nom més utilitzat, o pota d’elefant, encara que per aquest nom també es coneix la iuca pota d’elefant. També li diuen nolina (el seu antic nom), o coa de cavall.
Família: asparagàcies (Aspargaciae)
Origen: Mèxic, estats de Tamaulipas, Veracruz i San Luis Potosí 
EtimologiaBeaucarnea, gènere dedicat al conreador i col·leccionista de plantes suculentes belga Jean- Baptiste Beaucarne. Recurvata, epítet llatí, que vol dir recorbada, referint-se a les seves fulles recargolades. 
Descripció: planta arborescent i longeva, de 4 a 15 metres d’altura a origen, i molt menys a casa nostra, amb poca ramificació. La base és cònica globosa i arriba a tenir una forma ovada o el·lipsoïde en la part inferior, que sembla una bota (l’aigua està emmagatzemada al tronc). El seu diàmetre a la base pot arribar als 3 metres de diàmetre. L’escorça és de color gris fosc a color cafè amb plaques allargades, una mica rugoses i amb fissures. Les branques terminals són aplanades a la base i arrodonides a l’àpex. Les fulles s’agrupen en rosetes al final de les branques, són recorbades, linears, d’un a 1,5 metres de longitud per un a 1,5 centímetres d’amplada, de color verd pàl·lid, amb petites dents persistents i la base de la fulla triangular i més ample. La inflorescència, que triga deu anys a sortir per primera vegada i ho fa a la primavera, és groga o vermella, de 0,7 a un metre de longitud. Fruit el·lipsoide de 12-14 i 9-10 mil·límetres d’ample, groc pàl·lid. La llavor, de pocs mil·límetres, és el·lipsoidal de color vermell cafè brillant. 
Hàbitat: el seu hàbitat natural és la selva caducifòlia, amb temperatura mitjana de 20 °C i una precipitació anual de 800 mm, amb una temporada seca molt marcada de 7-8 mesos. Creixen en terrenys rocosos deficients en nutrients, en penya-segats i muntanyes amb forta pendent. Creixen des dels zero als 1.700 metres d’altitud. S’utilitza molt com a planta d’interior i a l’exterior a les zones més temperades. Li agrada la llum i la calor i no resisteix bé el fred, només les possibles gelades curtes i lleugeres de la zona costanera mediterrània. No la regarem mai a l’hivern. Viu bé a un substrat lleuger i amb bon drenatge, essent correcte el preparat especial pera cactus. En general requereix pocs regs una vegada el tronc és llenyós. Quan són joves volen més aigua. Mor fàcilment per l’excés de reg i deixarem, a la primavera i estiu, el sòl ben sec abans de tornar a regar. Si està plantat en un test, curiosament s’estima més una mida inferior al que seria lògic, ja que sembla que li agradin les arrels ben apinyades. És resistent a l’atac dels insectes, encara que pot tenir àcars i cotxinilles. 
Reproducció: per llavors amb llit calent, llarg i difícil o per separació de plançons a la primavera.
Utilitats: Planta d’estètica molt especial i elegant que mereix lluir aïllada tant a l’interior com a l’exterior.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s