Nom comú: ulls de poeta, tunbergia, ulls negres.
Família: acantàcies (Acantaceae)
Origen: Àfrica sud-oriental
Etimologia: Thunbergia, gènere dedicat a Carl Peter Thunberg (1743-18289) naturalista suec, conegut com a “pare de la botànica sud-africana”. Alata, epítet llatí que vol dir “alada” en referència a les seves llavors.
Descripció: planta herbàcia enfiladissa, conreada com a anual o perenne segons el clima, depenent de si l’hivern és rigorós o temperat, d’aspecte voluble, pot arribar a una altura d’uns 2 metres o més. La planta es cargola per qualsevol objecte que entri en contacte amb ella. Les fulles són oposades, amb forma de cor i una mica dentades. Flors grans, en gran quantitat, en forma de tub recorbat amb 5 pètals grocs ataronjats amb el centre negre. Floreix des de la primavera fins a la tardor. En condicions adients es pot tornar invasiva.
Hàbitat: vol un lloc molt lluminós però prefereix mitja ombra. En teoria no pot baixar de 5 °C a l’hivern i menys resistir gelades. Perdrà les fulles amb temperatures inferiors i després, quan aquestes pugin, rebrotarà. Vol un sòl fresc, ric i ben drenat. El reg serà regular, més freqüent a l’estiu, evitant entollaments. Adobar quinzenalment durant l’època de floració. Li podem fer una poda de manteniment a la tardor o a finals de l’hivern.
Reproducció: mitjançant llavors a finals de l’hivern en petits testos de torba, que els plantarem directament després. Germina en 14-20 dies a una temperatura de 18 °C. També podem fer esqueixos a la tardor. Existeixen varietats amb floració de mida i colors diferents.
Utilitats: a més del seu valor ornamental, a Mèxic la utilitzen en cerimònies de xamanisme, per evitar el “mal d’ull” i “el susto”. En jardineria la podem utilitzar per a decorar patis i jardins. És una planta de color molt lluent i alegre, que taparà murs, gelosies, pèrgoles o tanques, fàcil, ràpid i completament.
ARBRES I PALMÀCIES DEL MEDITERRANI 