Cristus x Skanbergii: és un híbrid entre el Cistus monspeliensis i el Cistus parviflorus que existeix de forma natural a alguns llocs de la mediterrània, on coincideixen les àrees de les dues espècies parentals.
Nom comú: estepa
Família: cistàcies (Cistaceae)
Origen: àrees del Mediterrani. El podem veure espontani a Grècia i Sicília.
Etimologia. Cistus, del grec Kistis, “cistella”, per la forma del seu fruit. Desconec l’origen de Skanbergii, sembla un cognom suec (Skanberg).
Descripció: mata molt ramosa, persistent, compacta i pubescent. Mesura aproximadament 75 centímetres, tant d’altura com d’amplada. Les fulles són linears lanceolades o oblongues, amb el marge lleugerament ondulat, de color gris platejat, amb el revers tomentós i tres nervis molt marcats. Floreix a la primavera, amb flors petites, però molt abundants, de color salmó pàl·lid i agrupades en inflorescències terminals i axil·lars amb 2-6 flors.
Hàbitat: la més resistent del gènere Cistus. Exposició a ple sol, resisteix gelades de fins a -12 °C. Viu a terrenys rocosos, sorrencs i ben drenats, indiferents al pH. Molt resistent a la sequera una vegada està ben instal·lat. També són resistents a la salinitat. No requereix adobs. Els podem podar lleugerament després de la floració per mantenir un aspecte compacte i afavorir la següent floració. Molt resistents a plagues i malalties però temen l’excés d’aigua. No plantar a ple estiu.
Reproducció: per llavors sembrades a principis de primavera o per esqueixos posats a l’ombra i una mica humits a l’estiu.
Utilitats: és un arbust amb abundant i bonica floració, ideal per a jardins sostenibles, fins i tot xeròfits, que podem plantar per cobrir zones més o menys àmplies, a rocalles o terrenys sorrencs i pedregosos, plantant a raó de 3 unitats per metre quadrat.
