MELISSA OFFICINALIS


Nom comú: tarongina, tarongí, arangí, cidrac, citronella, melissa.
Família: labiades (Labiatae)
Origen: sud-oest d’Europa, Àsia occidental i nord d’Àfrica
Etimologia: aquesta planta floreix a l’estiu i aleshores atrau les abelles, fet d’on prové el nom del gènere, ja que melissa és el nom grec de l’abella. Officinalis, com ja sabem és l’epítet de les plantes amb propietats medicinals.
Descripció: la melissa és una planta vivaç, de 50 a 80 centímetres d’altura, amb la tija alçada més o menys ramificada des de la base. Les fulles són oposades, amb un llarg pecíol, ovades, ondulades i en forma de cor, amb el marge irregular, dentat, lluents d’un verd viu a l’anvers i més pàl·lides al revers. Les flors són blanques o d’un rosa pàl·lid i s’agrupen en vertical a la base de la fulla. Tant les flors com les fulles, quan s’espremen fan una forta olor a llimona. El fruit és un llegum tetraseminat.
Hàbitat: la melissa és de climes temperats o càlids. Viuen a llocs humits, a ple sol o a l’ombra, preferint una mica d’ombra als llocs molt calorosos i en sòls rics en matèria orgànica, lleugers i ben drenats, encara que prospera en terrenys pobres. A l’hivern perden la fulla per tornar a rebrotar a començament de la primavera. És una planta bastant resistent a la sequera i no l’hem de regar pràcticament a l’hivern. És necessari adobar-la cada any. Com a manteniment hem de retirar les males herbes, tallar les tiges podrides i remoure la terra. Una bona idea de cultiu és plantar en testos que després ensorrem per evitar que s’expandeixi de forma excessiva i es converteixi en invasora.
Reproducció: per divisió de les seves arrels, que podem separar en petites porcions que continguin 3-4 brots, i que plantaran amb una separació de 60 centímetres. El més pràctic és prendre esqueixos en primavera i en la tardor i plantar-los a uns 30 centímetres de distància unes d’altres, deixant 40 centímetres entre fileres.
Recol·lecció i utilització: per utilitzar fulles fresques, tallar les més tendres. Són disponibles pràcticament tot l’any. Per assecar, tallar les tiges abans que floreixin. Assecarem els manats en un lloc fosc i ventilat i posats cap per avall. Sempre hem de tallar abans de la floració: utilitzaciones culinàries, pel seu aroma fresc a llimona. S’utilitza amb el te, tant fred com calent. També per condimentar plats com a substitutiu de la llimona. Les fulles, tant fresques com seques, s’utilitzen per aromatitzar amanides, sopes, salses plats de carn i de verdures i amb postres i confitures. Mai cuinarem les fulles. També s’utilitza en la fabricació de licors i en cosmètica. Usos medicinals. La infusió de fulles de melissa és coneguda sobretot pels seus efectes relaxants i per al cor. En la medicina popular s’utilitza contra l’ansietat i la depressió i també per calmar les palpitacions del cor. Era molt estimada pels estudiants, ja que aguditza l’enteniment i augmenta la memòria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s