ROSMARINUS OFFICINALIS


Nom comú: romaní, romer, beneit.
Família: lamiàcies (Laminaceae)
Origen: sud d’Europa, Àsia occidental, nord d’Àfrica.
Taxonomia: Rosmarinus, l’acceptació actual diu que ros prové del grec i vol dir “matissar”, i marinus derivaria de myrrhinos, também grec, que significaaromàtic. Officinalis, epítet llatí referit a oficina, però en realitat aquest epítet s’aplica a les plantes medicinals, amb referència a l’oficina de la farmàcia.
Descripció: és un arbust perenne i aromàtic que arriba a un metre d’altura habitualment, però excepcionalment trobem exemplars de 2 metres. Arrel axonomorfa (l’arrel principal està molt més desenvolupada que les secundàries). És un arbust molt ramificat amb tiges llenyoses. Les fulles són lanceolades, d’un color verd brillant a l’anvers i blanquinós al revers. Són petites, com a màxim de 3,5 centímetres de llarg, amb l’àpex acuminat i es situen damunt de la tija de forma oposada. Hem de dir que aquestes fulles contenen glàndules plenes d’olis essencials, que són les que aporten una fragant, fresca i forta olor, sobretot si les triturem. Les inflorescències són petits grups de poques flors (3-15 flors) situades en posició terminal. Les flors del romaní són hermafrodites i apareixen de finals de primavera a principis de l’estiu, encara que les podem trobar tot l’any. Calze bilabiat, acampanat i de color verd, la corol·la, també bilabiada, és d’una sola peça, fa entre 10 i 12 mil·límetres i té un color blau pàl·lid, de vegades més intens, i molt rarament blanc. El romaní té fruits petits, secs, tetraquenis, que apareixen al fons del calze i cada una de les quatre parts del fruit conté una llavor.
Hàbitat: el romaní, de forma natural, apareix als terrenys secs, sorrencs, pobres i pedregosos. Per tant, on creixerà millor serà en sòls secs, sorrencs, solejats (requereix un mínim de 6 hores diàries de sol) i sobre un terreny preferentment alcalí i que no sigui argilós. Serà més que suficient un reg moderat i espaiat en el temps, i això a partir d’èpoques de calor, ja que és una planta molt resistent a la sequera. També molt resistent a les plagues i malalties. Podem podar-la a la fi de l’hivern per donar-li la forma que volem i enfortir-la. Amb l’adobat general del jardí, una vegada a l’any, tindrà més que suficient. És una planta plenament mediterrània i d’una rusticitat molt remarcable.
Reproducció: es pot reproduir per llavors, remullades en aigua dos dies, trigant unes dues setmanes a germinar. És un sistema lent i complicat. Per esqueix és un sistema fàcil i ràpid, ja que arrelen molt fàcilment, fins i tot en un got d’aigua. El millor serà tallar esqueixos després de la floració, aplicant hormones d’arrelament i arrelaran amb facilitat. El marc de plantació recomanat és de 20 x 20 centímetres amb la mida comercial clàssica. També disposem de la varietat Rostrata que creix poc en altura i és pràcticament una excel·lent planta entapissant.
Utilitats: Comencem per la gastronomia. S’utilitza sovint en la cuina mediterrània, condimentant multitud de receptes, sobretot les carns i aus, especialment la de xai. La seva fragància és molt intensa i cal per tant utilitzar amb moderació. També s’utilitza en sopes, salses per acompanyar la pasta i a la indústria dels embotits, ja que té efectes antioxidants. No oblidem que la mel de romaní és considerada la de millor qualitat, per no parlar del vi de romaní. Continuem amb la farmacologia. Aquesta planta és rica en calci, ferro i vitamina B6. Utilitzen tant les fulles fresques com les seques i també les flors. La gran majoria de propietats provenen de l’oli essencial obtingut. És un bactericida potent, antiviral i antioxidant. Antigament tractaven amb romaní les afeccions nervioses, els metges àrabs utilitzaven el romaní per tornar la parla després d’un desmai. L’aplicació oral té efectes diürètics. L’aplicació tòpica dels extractes alcohòlics del romaní inhibeixen la iniciació i progrés del tumor epidèrmic (fins al 60% d’efectivitat) i ajuden a calmar els dolors i fatigues musculars. L’oli és, in vitro, antiespasmòdic i anticonvulsionant. Té un efecte similar als dels antiinflamatoris i millora la circulació sanguínia. Ha estat demostrat la seva eficàcia contra l’alopècia. El fum de romaní serveix com a tractament contra l’asma. Diuen que la cocció de les seves flors cura nafres i ferides. Si no es menja una quantitat exagerada de la substància, no té cap efecte tòxic. Les dones embarassades no haurien de consumir romaní, ja que s’ha observat que és un agent abortiu. El ministeri de Sanitat alemany ha aprovat l’ús del romaní en dispèpsies, anorèxia, artritis i a artràlgies. Una altra utilitat molt important és la de la perfumeria, la famosa Aigua d’Hongria, sals per al bany amb efectes relaxants, etc. Ornamentalment tots coneixem aquesta planta, ideal per formar grups en rocalles o tenir una zona del jardí o parc dedicada a la flora mediterrània, fins i tot col·locades entre pedres. És una planta molt habitual al sud-oest dels EUA formant part del “desert landscaping”. Pràcticament no consumeix aigua ni esforços de manteniment, és elegant, agraïda i molt resistent. “De les virtuts del romer es pot escriure un llibre sencer”. No acabaríem mai.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s