LAGERSTROEMIA INDICA


Nom comú: arbre de Júpiter, laguerstrèmia
Família: litràcies (Lithraceae)
Origen: la Xina, Corea, el Japó. Introduït a Europa el 1747.
Etimologia: Lagerstroemia, gènere dedicat a Magnus Von Llagerström (1696-1759), naturalista suec, qui com a director de la “Swedish East India Company” a Göteborg, va obtenir nombroses plantes procedents de l’Índia i la Xina i les va fer arribar al seu amic Linus. Indica, l’epítet específic llatí que s’aplica a les plantes procedents de les Índies Orientals.
Descripció: arbret caducifoli de fins a 4 metres d’altura (a casa nostra) i fins als a 12-15 metres a origen, amb el cap arrodonit, branquillons angulosos i quadrangulars. El tronc, habitualment retorçat té una escorça molt característica, llisa, bicolor, amb tonalitats grises platejades o gris rosenc, exfoliant-se en plaques. Fulles oposades, les superiors alternes, el·líptiques o arrodonides, de 2,5-7 x 1,5-4 centímetres, amb la base arrodonida, marge sencer, de color verd fosc grisenc i una mica coriàcies. La brotada de fulles primaveral és rogenca. Floració espectacular, a l’estiu i començament de la tardor en colors que varien entre el rosa, vermell, malva púrpura, blanc, etc., segons la varietat. Les flors estan agrupades en panícules terminals molt denses. Les flors són hermafrodites, amb el calze en campana i sèpals soldats. La corol·la està formada per 6 pètals arrissats i dividits en segments estrets. Els fruits en càpsula color cafè de 0,8-1,2 centímetres de longitud.
Hàbitat: Planta que requereix exposició solejada per obtenir-ne una bona floració. Li agrada molt la calor encara que pot resistir gelades sempre que no siguin persistents. En cas de fortes gelades recomanen abrigar l’arrel i coll de la planta amb palla o fulles mortes protegides per un plàstic fins que arribi la primavera. Això no serà el cas al nostre litoral. Requereix un terreny fèrtil, lleugerament humit i ben drenat. Si el terreny és alcalí, pot patir clorosi fèrrica i haurem d’afegir-li quelats de ferro. Encara que vol el sòl humit no tolera entollaments. Per estimular-ne el creixement utilitzarem adobs nitrogenats, aplicat al sòl a l’època juvenil, seguit d’un reg abundant. Accepta bé les podes. Podem controlar la seva mida i aconseguir un arbust o un petit arbre. En aquest últim cas tindrem la mateixa quantitat de raïms florals però més petits. A l’hivern convé escurçar les branques de l’any i retirar-ne les més febles, ja que aquestes últimes no floriran. És molt habitual l’aparició de plançons, que hem de suprimir si volem un tronc net i buidat. Si eliminem les flors marcides, podem allargar la floració. Encara que és un arbre resistent a plagues i malalties, pot ser atacat pel pugó i també l’oïdi pot causar problemes, raó per la qual recomanen tractaments fungicides preventius de forma periòdica.
Reproducció: per llavors és difícil, ja que poques són fèrtils. Millor fer esqueixos a la primavera de branques semillenyoses, o a l’estiu sota vidre i boira, o també per murgó. A més les plantes obtingudes per llavors trigaran més a florir, de 3 a 5 anys.
Utilitats: Arbret o arbust molt ornamental i apreciat, quan no té fulles per l’escorça del tronc, també per la primera brotada de fulles rogenques, el seu color a la tardor, i per sobre de tot per l’exuberant floració tant en varietat de colors com en quantitat. El podem plantar solitari o formant petits grups en llocs importants del jardí. És ideal per a jardins petits. També es pot conrear en grans testos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s