GREVILLEA WIMPARA GEM

Nom científic complet: Grevillea thelemania x olivacea “wimpara gem”
Nom comú: Grevillea “wimpara gem”. Serà el nom que donarem a un viver per aconseguir-la.
Família: proteàcies (Protaceae)
Origen: Austràlia
EtimologiaGrevillea, gènere dedicat a Charles Francia Greville (1749-1809), cofundador de la Royal Horticultural Society. La resta de noms, molts, són el resultat de moltes hibridacions.
Descripció: és un arbust perennifoli, de creixement ràpid, atractiu, vertical, amb una altura de 180-240 centímetres i una amplada similar. Fulles grises i verdoses, lleugerament peludes, i profundament dividides en arestes, amb uns 6 centímetres de longitud. Les flors, de color escarlata, d’uns 25 mil·límetres, semblen aranyes i varien a color taronja quan maduren. Passen molt temps en floració, des de finals de la tardor fins a l’estiu. El fruit no té cap interès, ja que són plantes no fèrtils.
Hàbitat: prefereix una situació solejada o ombra molt lluminosa . És pràcticament indiferent al tipus de sòl sempre que sigui ben drenat, tolera bé els alcalins. Resisteix perfectament altes temperatures i gelades lleugeres, fins a -4 °C, no persistents. Recomanen podar-lo, quan no està florit, des de jove, tant per mantenir la forma i una densitat de fullatge adient com per netejar-lo. És tolerant a la sequera una vegada ben establerta. Viuen bé tant a la costa com a l’interior amb un clima similar al mediterrani. No pateix plagues ni malalties, però podem podrir les arrels per excés de reg. El podem adobar, i ho agraeix, però és molt i molt important, com a totes les espècies de la família de les proteàcies, que l’adob no contingui pràcticament fòsfor, un adob amb una quantitat normal de fòsfor les mataria.
Multiplicació: al tractar-se d’un híbrid, només es reprodueix per mitjans vegetatius.
Utilitats. És una molt bona notícia el que comencem a trobar als vivers tota una sèrie d’espècies de grevíl·lees de forma arbustiva. Cada vegada podem disposar de més varietats i amb un aspecte visual ben divers. La gran majoria d’aquestes espècies, les que trobarem als bons vivers, no només floreixen en una gran varietat de colors, també tenen una floració molt llarga, incloent tardor i hivern, són de molt fàcil manteniment, rústiques i molt ben adaptades al clima mediterrani. Són altament recomanables, tant en solitari com formant grups, ideals per les rocalles o zones del jardí, allà on el reg automàtic no subministri un excés d’aigua pensant que tot és gespa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s