Nom comú: braquiquíton, arbre ampolla, pica-pica, peu d’elefant, kurrajong per als aborígens.
Sinònim: Sterculea diversifolia.
Família: esterculiàcies (Sterculiaceae)
Origen: Queensland, Austràlia.
Etimologia: Brachychiton, deriva del grec brachys= curt i chitón= túnica o coberta, amb referència al curt toment que cobreix les llavors, o potser també a la coberta persistent de les llavors. Populneus, epítet que fa referència al gènere populus, del llatí populus= pollancre, per la similitud de les fulles d’aquests dos arbres.
Descripció: arbre perennifoli d’uns 10-12 metres d’altura en cultiu, que pot assolir bastant més a l’origen, amb el capçal dens i piramidal i un tron recte, cilíndric o bulbós, i l’escorça marró tirant a verdosa, fissurada verticalment amb els anys. Branquillons exteriors penjants. Fulles alternes, habitualment amb diverses formes al mateix arbre, oval-lanceolades, ovals , cordiformes i alguna vegada romboïdals, de 6-12 centímetres de longitud, verd fosc i lluent a l’anvers i mes pàl·lides al revers, amb l’àpex pronunciat i de 3 a 5 lòbuls. Són llargament peciolades. Floració a l’estiu. Inflorescències en denses panícules axil·lars, masculines i femenines al mateix arbre, acampanades d’un color crema puntejat de vermell a l’interior. El fruit és una càpsula llenyosa dehiscent, d’uns 7 centímetres, ovoide, negrós quan madura (9 mesos després de la floració), que conté de 4 a 20 llavors grogues recobertes de pèls irritants al tacte.
Hàbitat: és un arbre que requereix una exposició molt solejada. Aguanta molt bé la sequera, les fortes calor i lleugeres gelades no persistents fins a -4 ºC. El arbres poden reviure a partir d’una arrel primària convertida en tubèrcul molt resistent a la sequera i el foc. Prefereix els terrenys calcaris i ben drenats, però s’adapta prou bé a d’altres terrenys sempre que no siguin molt àcids i pobres en nutrients. Si a ple estiu no disposa d’aigua, perdrà les fulles. També tolera la contaminació i la proximitat del mar. Aquest arbre no es poda. No pateix plagues ni malalties.
Multiplicació: per llavors i sense tractament previ. Les recol·lectarem quan el fruit estigui negrós i obert, traient les llavors amb cura ja que poden irritar la pell.
Utilitats: els aborígens aprecien molt aquest arbre ja que li donaven moltes utilitats. Aprofiten les llavors torrades com a aliment, les fulles per a farratge, les arrels per fer xarxes i la fusta per a fabricar mobles. Ornamentalment és el braquiquíton més utilitzat, de llarg, d’aquest gènere. S’utilitza preferentment en alineacions als carrer, també en tallavents o plantat en solitari als jardins amb poc espai. Són elegants i pràcticament no requereixen manteniment.
