TAXUS BACCATA

DSC_4155
thumb_DSC_1535_1024
Taxus baccata 1

Nom comú: teix, teixera, quiner, eix, toix
Família: taxàcies (Taxaceae) 
Origen: Europa, nord d’Àfrica, oest d’Àsia
TaxonomiaTaxus, nom clàssic llatí d’aquesta conífera. Baccata, epítet llatí, que vol dir fruit en baia.
Descripció: Atenció, totes les parts del teix són molt tòxiques excepte l’embolcall vermell de la llavor, ja que contenen un alcaloide molt tòxic, la taxina. És un arbre dioic que pot assolir els 10/15 metres d’altura, excepcionalment més de 20 metres. Viu fins als 2.100 metres d’altitud. Es pot presentar en forma arbustiva si té diversos troncs o piramidal si només en té un. L’escorça és de color marró vermellosa, prima i escamosa. Acícules suaus, flexibles, disposades en espiral sobre les branquetes, de 2/4 centímetres de longitud, verd fosc a l’anvers i verd amb dues bandes grogues al revers. La floració succeeix just al començament de la primavera. La inflorescència masculina és globosa, amb 6/14 estams. La femenina, arrodonida és com un òvul envoltat de bràctees. Cada fruit, quan madura, és una llavor ovoide d’uns 6/7 mil·límetres, envoltada d’una polpa vermella i viscosa que cau molt aviat.
Hàbitat. El teix és una planta de molt lent creixement i molt longeva, hi ha exemplars de més de 1.500 anys. Un arbre jove creix uns 20 centímetres l’any i quan són molt vells mantenen la seva alçada i amplada sense canvis aparents. Creix millor a zones una mica ombries o a llocs on el sol no pica fort i requereix una certa humitat ambiental. És indiferent al tipus de terreny sempre que no sigui molt àcid i no pateixi embassaments d’aigua, ha de drenar bé. Suporta relativament bé el fred i la sequera. Una de les seves característiques és que admet molt bé que el retallem, aconseguint formar figures geomètriques, bordures o tanques.
Reproducció: encara que podem reproduir el teix per llavor no és aconsellable, triga molt, fins a 2 anys a germinar i el seu creixement és massa lent. Habitualment es reprodueix per estaques, que arrelen fàcilment, ben aviat a la tardor, agafant fusta nova d’uns 25 cm. Per certes varietats, utilitzen l’empelt, sobre exemplars obtinguts d’estaca. Les varietats més habituals són Hibernica, Fastigiata i Standishii.
Utilitats: la fusta del teix és de gran qualitat, resistent a la intempèrie i molt apreciada, per aquesta raó s’utilitza per ebenisteria i fusteria de qualitat. També és una fusta molt elàstica i amb ella, antigament fabricaven els arcs. En jardineria és una planta molt desitjada, llàstima del seu lent creixement, per la seva bellesa, fàcil manteniment i capacitat de retallar-la aconseguint la forma que desitgem.

DSC_1658

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s