CELTIS AUSTRALIS

DSC_1363

thumb_DSC_0957_1024Nom comú: lledoner, almez (cast.). És, molt probablement, l’arbre que els grecs anomenaven ‘lotus’ (Heròdot, Dioscòrides). Ulisses va oblidar el seu país després de menjar-ne els seus fruits.

Família: ulmàcies (Ulmaceae, últimament inclosa al grup de les cannabàcies, Cannabaceae).

Origen: conca mediterrània.

Etimologia: Celtis, en llatí, nom donat a aquest arbre. Australis, epítet llatí, del sud (d’Europa).

Descripció: arbre caducifoli de capçada molt densa, rodona, ampla i esvelta, que pot arribar als 30 metres d’altura. Tronc recte, d’escorça llisa i de color gris, similar a la dels ficus. Fulles simples, alternes d’uns 10/15 centímetres, peciolades, ovals, acuminades i finament serrades, verd fosc a l’anvers i més clares i amb pèls als nervis al revers. Flors hermafrodites, sense pètals, verdoses groguenques, que passen desapercebudes quan apareixen entre abril i maig. Fruit en drupa, amb forma de cirera i de la mida d’un pèsol, llargament peciolat, que madura a finals de l’estiu/tardor agafant un color marró fosc o negre. La polpa és comestible i dolça.

Hàbitat: Creix a la conca mediterrània sense formar grups, de forma aïllada i associat a d’altres arbres. Pot créixer fins als 1200 metres d’altitud encara que no li agrada el fred. És bastant indiferent al tipus de terreny i al pH, tot i que prefereix els sorrencs. Pot sortir espontàniament a les zones mediterrànies més humides. Com tot arbre d’origen mediterrani és resistent a la sequera i a la calor. Només requereix poda de formació i, si cal, poda de manteniment. No presenta plagues ni malalties.

Reproducció: per llavors, a la tardor o a la primavera, però han d’estratificar-se en fred (3 o 4 mesos a 4 °C), ja que no germinaria fins a l’any següent. És recomanable estovar la capa protectora de la llavor per obtenir-ne bons resultats. També es poden reproduir per estaques.

Utilitats: la seva fusta, de qualitat i elàstica, era molt utilitzada per a fer eines agrícoles, especialment forques. També per a construir barrils i fer rems. La polpa té propietats lenitives, astringents i antidiarreiques. Amb els fruits es poden fer melmelades (ep, restreny). De les seves arrels s’obté un tint de color groc, utilitzat per tenyir la seda. En jardineria s’utilitza profusament en alineacions per fer ombra, molt sovint substituint el plataner, ja que aquest últim provoca al·lèrgies a molta gent i el lledoner no, a més de resistir millor la calor i la sequera. És molt interessant per fixar terres als marges i els vessants.

DSC_2880

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s