SOPHORA JAPONICA

DSC_3839

DSC_3837

 

 

 

DSC_4790SinònimStyphnolobium japonicum.
Nom comú: sòfora, arbre de les pagodes (per la tradició de plantar-les a l’entrada dels temples), acàcia del Japó.
Família: papilionàcies / fabàcies (Fabaceae / Leguminoseae) 
Origen: Xina i Corea, no el Japó com indica el seu nom, encara que a aquest país es cultiva des de molt antigament.

EtimologiaShopora deriva de la paraula àrab “sufayra”, groguet, nom que donen en aquesta llengua a un arbre lleguminós. Japonica, que prové del Japó, encara que no és així per molt que sigui abundant en aquest país.

Descripció: arbre caducifoli amb la capçada ampla i arrodonida i d’aspecte majestuós. Tronc recte i rugós, de color castanyer grisós, que es torna més fosc amb els anys i presenta fissures verticals. Al nostre litoral pot arribar als 8/10 metres d’altura i a 15/20 al seu origen. Les branques joves són de color verd brillant. Fulles imparipinnades, alternes, d’uns 15/25 centímetres de llarg, amb 7/17 folíols de 3/5 centímetres, oval lanceolats o ovoides, amb pecíol curt i amb la nervadura molt fina, verds a l’anvers i una mica glaucs al revers. Floreix abundantment a ple estiu, durant 6/8 setmanes, en raïms de flors hermafrodites i zigomorfes, de color blanc cremós o una mica rosa i molt perfumades. Fruit en llegum, carnós, indehiscent, i moniliforme (forma de collaret amb constrenyiments entre llavors), d’uns 8 centímetres de llargada, primer verd i després marró.

Hàbitat: arbre de mig/ràpid creixement però no massa longeu (uns 150/180 anys), prefereix terres més aviat fèrtils i ben drenats encara que prospera en terrenys pobres. Requereix situació solejada i pot resistir gelades de fins a -25°, però els exemplars joves són sensibles al fred. Tolera molt bé la calor i la sequera i també la contaminació i la salinitat produïda per la proximitat del mar. Tolera bé també la poda, però les branques de diàmetre important es poden podrir fàcilment a causa de la penetració de fongs per la ferida. Com és propens a fer branques baixes i més d’una guia, és molt important la poda de formació per evitar-ho.

Reproducció: per llavors, escarificant i posant-les en remull 24 hores per tal d’estovar la seva coberta. D’aquest arbre es cultiven algunes varietats com la Sophora japonica var. pendula, més petita i d’aspecte ploraner, que es reprodueixen per esqueix.

Utilitats: la seva fusta és resistent als corcs i també fàcil de treballar i per tant s’utilitza a l’ebenisteria. És considerada una planta mel·lífera, ja que atrau molt les abelles quan floreix. La seva escorça i els botons florals s’utilitzaven antigament per obtenir un tint groc amb el qual tenyien les robes de l’emperador del Japó. Totes les seves parts són altament tòxiques i quan cauen les fulles a la tardor a un estany, les seves aigües es tornen molt laxants. Actualment i en medicina s’utilitza per obtenir un antihemorràgic que reforça i impermeabilitza els capil·lars. És àmpliament utilitzat en jardineria, en grups o alineacions, pel seu bon comportament a les ciutats, la facilitat de cultiu, la bonica i perfumada floració i també per la qualitat de la seva ombra.

DSC_2856.jpg

 

 

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s