DURANTA ERECTA


Nom comú: duranta, tala blanc, flor celeste 
Família: verbenàcies (Verbenaceae) 
SinònimDuranta repens, Duranta plumieri 
Origen: des de Mèxic, Amèrica del sud i les Antilles 
Etimologia: el nom genèric Duranta va ser atorgat en honor de Castor Durantes, botànic italià del segle XV. Erecta, epítet llatí que significa “recte”. 
Descripció: arbust que arriba als 2-4 metres d’altura i 1-2 metres d’amplada, amb espines o freqüentment sense (habitualment en té a les branques més vigoroses) de capçal irregular i arrodonit. Fullatge semicaduc segons l’àrea geogràfica, és més aviat compacte. No acostumen a perdre la fulla si el clima és temperat, però prenen un to més groguenc els mesos d’hivern. Les seves fulles són simples, ovoides, oposades, de 2-6 centímetres de llarg, una mica acuminades i amb el marge dentat a la part superior o llis. La floració es produeix en raïms terminals o axil·lars, molt abundants, que comencen al maig i finalitzen a la tardor (finals de setembre). Les flors poden variar del blau cel fins al morat (depenent de la varietat), petites d’un a 2 centímetres, tenen forma de campanes i desprenen una aroma fragant. Després de la floració, apareixen els fruits a la tardor i l’hivern, petits, globosos, de color groc ataronjat, de la mida d’un cigró i també són molt ornamentals, augmentant el valor estètic de l’arbust. 
Hàbitat: la seva ubicació serà a ple sol, suportant gelades suaus de fins a -4 °C (zona USDA 9). Encara que suporta la sequera, agraeix un reg normal, cal esperar a regar-lo de nou quan el sòl estigui sec. Volen sòls solts i ben drenats. Si el sòl és argilós, afegirem sorra de sílice per evitar entollaments. Si volem un arbust compacte, farem podes més o menys freqüents. Les podes més severes les reservarem per a l’hivern, tallant les branques seques i les que creixen de forma desigual, tenint en compte que les plantes adultes poden tenir espines. És un arbust adient per a l’art topiari. Adobarem periòdicament amb un adob més ric en fòsfor i potassi que en nitrogen, essent ideal un 12-18-24 més microelements. 
Reproducció: mitjançant esqueixos semillenyosos a la primavera o a l’estiu, utilitzant hormones d’arrelament, a l’ombra, però en lloc lluminós i ben ventilat. També poden reproduir-les per llavors, que escarificarem lleugerament amb paper de vidre i deixarem en remull un parell de dies. Utilitzarem torba amb vermiculita en les mateixes condicions que els esqueixos. 
Utilitats: planta de gran valor ornamental, la podem plantar aïllada o en grups, per la formació de tanques, l’art topiari i molt utilitzada per a fer bonsais.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s