EUONYMUS JAPONICUS

Euonymus japonicus “microphylla”
Euonymus japonicus “micro-alba variegata”
Eounymus japonicus “maneke”
Euonymus japonicus “micro aurea”
Euonymus japonicus “aureus”
Tanca o bordura de euonymus japonicus “green spire”

 
Nom comú: evònim, evònim del Japó, evònimus 
Família: celastràcies (Celastraceae) 
Origen: Japó, Corea i la Xina. 
EtimologiaEuonymus, nom genèric que prové de les paraules gregues eu, “bo” i onama, “nom”, “de bon nom”. Japonicus, epítet que indica la procedència de la planta. 
Descripció: són arbustos o arbres que mesuren de 50 centímetres a 7 metres d’altura. Les fulles són perennes, lleugerament dentades, llises i brillants, lanceolades, en parells oposats i les flors, poc aparents de color blanquinós, verdós o púrpura. Floreixen a la primavera. Els fruits són càpsules que amaguen llavors relativament grans i cobertes per una capa carnosa. Personalment crec que la planta original no tindria massa interès si no fos per les magnífiques varietats que han obtingut, tant en el tipus de fulla i mida de la planta com els seus diferents tons i colors dels quals parlarem després. 
Hàbitat: prefereixen exposició a ple sol; si estan ubicades a mitja ombra o ombra total, són plantes molt susceptibles de patir la malaltia produïda per l’oïdi (un pols blanc), fong sempre difícil de tractar. També són sovint atacats per les cotxinilles i els pugons. Toleren bé viure a prop de la costa i accepten molt bé la poda, arribant a ser utilitzades a l’art topiari. Prefereix un sòl ric en matèria orgànica i ben drenat. Els regs seran moderats, més abundants a l’estiu. És convenient adobar la planta a la tardor amb adob orgànic. 
Reproducció: es reprodueix fàcilment per estaques de fusta dura, a principis de primavera (per als de fulla caduca) i per als de fusta perenne (la gran majoria) de fusta semidura, amb fulles, dins l’hivernacle. Per llavors es requereix estratificar la llavor durant 3-4 mesos a temperatures entre 0 °C-10  °C. El murgó també té èxit. Com ja hem comentat hi ha una gran varietat de cultivar dels que nomenarem uns quants; Albomarginatus (làmina verda i marges blancs), Albo marginatusCompactus (platejat i compacte), Aureomarginatus (color daurat), Mediopicta (tacat de groc), etc. 
Utilitats: arbust molt apreciat pel seu fullatge, les varietats nanes són utilitzades normalment per a fer tanques o bordures. Com ja hem dit s’utilitza també a l’art topiari i viu bé plantat en testos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s