PRUNUS DULCIS

Nom comú: ametller, ametler, alzina d’ametlles
SinònimAmygdalus dulcis, Prunus amygdalus
Família: rosàcies (Rosaceae)
Origen: Oest d’Àsia, assilvestrat al Caucas i Grècia. Difós per tota la conca mediterrània pels romans.
EtimologiaPrunus, nom llatí de la prunera silvestre. Dulcis, del llatí, dolç, pel seu fruit comestible.
Descripció: petit arbre caducifoli que pot assolir els 10 metres d’altura com a màxim, amb un tronc rarament dret i amb l’escorça color cendra, escamosa amb l’edat. Fulles simples, lanceolades, estretes, de 7-12 centímetres de longitud, més amples per la meitat de sota. Base arrodonida, àpex acuminat i marge serrat. Color verd fosc. Floració hivernal, abans que apareguin les fulles. Flors solitàries o en grups de 2-4, d’un color blanc pur o una mica rosades, d’uns 3-4 centímetres de diàmetre. La floració és espectacular tant per la seva bellesa com per la seva quantitat. Fruits el·lipsoïdals amb la carn seca, tomentosos, de color verd, dehiscents. Mesuren de 3 a 6 centímetres de longitud i contenen un os llenyós on es troben una o dues ametlles. Presenta dues tipologies; l’amara (amarga) i la dulcis. D’aquesta última existeixen multitud de cultivars per a l’aprofitament del fruit
Hàbitat: l’ametller és una espècie molt rústica que sobreviu en condicions molt dures, encara que en aquest cas perdent productivitat. És un fruiter de zones càlides, essent poc resistent al fred, requereix escasses hores de fred (200-400), i l’afecten molt les gelades tardanes. Aquest és un problema seriós perquè espatlla la floració i per tant la producció de fruit. La solució, si existeix aquesta possibilitat, és utilitzar varietats de floració tardana i triar vessants molt solejades. És molt tolerant a la sequera. Per produir en secà requereix a partir de 300 mm de pluja, però requereix uns 600 mm per assegurar-ne la rendibilitat. Passen 9 mesos d’ençà que apareix la flor fins que el fruit és madur. S’estima els sòls lleugers, sorrencs i l’hi són perjudicials els terrenys pesants i amb facilitar d’entollar-se, ja que no suporta l’asfíxia radicular i és molt sensible a l’Armillaria i la Phitophthora.
Multiplicació: es multiplica habitualment per empelt sobre patró d’ametller amarg, ja que és més resistent a la sequera i als terrenys calcaris. També es poden utilitzar altres patrons com el préssec, l’albercoquer o la prunera. La llavor utilitzada ha de ser de l’any i s’acostuma a estratificar per una germinació més homogènia. Recordem que haurem de plantar algun ametller de diferent varietat com a pol·linitzadors, ja que l’ametller no és autopol·linitzador. Les varietats més utilitzades són; Marcona, Llargueta, Mallorca, Mollares i Fitas.
Utilitats: gastronomia; cada 100 grams d’ametlles aporten 579 calories, amb greixos de qualitat i riquesa en vitamines del grup B, ideal per persones fent esforços físics. En rebosteria són molt utilitzades amb postres molt tradicionals, com torrons, massapans, tortes, gelats, aperitius, etc. Ornamentalment és un arbre preciós en el moment de la seva exuberant floració. És molt rústic i quasi sense manteniment. Després, a més, ens regalarà els seus fruits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s