PROSOPIS CHILENSIS


Nom comú: garrofer xilè, mesquite (al seu origen) 
Família: mimosàcies (Mimosaceae)
Origen: algunes zones de Xile, Perú i l’Argentina
EtimologiaProsopis, nom grec donat a una altra planta que per raons desconegudes es va donar a aquest gènere. Chilensis, epítet geogràfic que al·ludeix al seu lloc d’origen. 
Descripció: arbre semicaducifoli (en funció de l’aigua disponible) de 3-12 metres d’altura i 6 de diàmetre, amb capçal arrodonit i branquillons penjants. Tronc curt, amb escorça de color marró vermellós, que es desprèn amb facilitat, Branques flexibles, arquejades, amb un parell d’espines nodals de fins a 6 centímetres de llargada. Fulles bipinnades. Pinnes de 8-24 centímetres de llarg, cada una amb 10-29 parells de folíols linears de 10-60 x 1-1,3 mil·límetres, glabres, molt separats entre ells, més que la seva amplada. Inflorescències en raïms amb forma d’espiga, de 7-12 centímetres de longitud, cilíndriques i d’un color entre verdós, groguenc i blanquinós. Fruit en llegum , coriaci, groguenc, pràcticament rectes o una mica corbats de 9-18 x 1-1,8 centímetres. Conté 18-30 llavors, com separades per un envà, oval el·líptiques de 6-8 mil·límetres de llarg.
Hàbitat: arbre molt adaptat a condicions ambientals molt dures. És resistent a la sequera, la sal i els sòls molt pobres i sorrencs. Per tant és un arbre molt adaptat a zones àrides, extremadament eficient en el consum d’aigua i que produeix els seus fruits en anys de màxima sequera. Ha estat introduït amb èxit en altres zones àrides. No tolera bé les gelades. Té un sistema radicular extremadament desenvolupat, raó per la qual és molt difícil d’extreure. Resisteix els incendis i les podes severes, i per això és difícil trobar arbres grans al seu estat natural
Reproducció: es reprodueix fàcilment per llavors a la primavera. 
Utilitats: al seu origen és un arbre farratger (ric en proteïnes) i de polpa medicinal (problemes cardíacs). El seu fruit va ser molt important en l’alimentació dels indígenes, amb el que feien farines i begudes alcohòliques. També s’utilitza com a tallavents. La seva fusta és dura i difícil de treballar, ideal per portes i pisos i molt resistent a l’exterior, essent també ideal per produir carbó. Ornamentalment les seves fulles tenen una certa elegància vaporosa i els podem utilitzar allà on les condicions per aconseguir una mica de verd i ombra són realment dures.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s