PORTULACARIA AFRA

Nom comú: dineret, ullastret, arbre xino, arbust elefant, planta de la monedaFamília: portulacàcies (Portulacaceae) Origen: Sud-àfrica Etimologia: el nom genèric, Portulacaria, deriva de Portulaca per la semblança de la planta amb les d’aquest gènere. L’epítet afra és una abreviació d´africanus, a causa del seu origen. Segons conta la tradició, és una planta que dona fortuna al seu posseïdor, ja que a la…

CROSSANDRA PUBERULA

Nom comú: coneguda com a crossandra, no disposem de nom en català. Família: acantàcies (Acantthaceae) Origen: Zimbàbue, Tanzània, Malawi Etimologia: el nom genèric, Crossandra, deriva de dues paraules gregues, krossoi, “flocs, serrell” i andros, “homes” , referint-se a la bossa de llavors amb flocs. L’epítet puberula, el podem traduir per “vellut curt”. Descripció: mata herbàcia perenne, de més de 40 centímetres d’altura, que creix a partir d’un…

LIMONIUM PEREZII “SALT LAKE”

Nom comú: flor de paper Família: plumbaginàcies (Plumbaginaceae) Origen: cultivar millorada del Limonium perezii, segons uns, o interespecífica (híbrid de varies espècies) segons altres, en el primer cas original de les Illes Canàries. Etimologia: el nom del gènere, Limonium, vol dir “remolatxa salvatge”, planta citada per Plini. Perezii, epítet atorgat en honor de Jorge Víctor Pérez (1869-1920), metge i horticultor de les Illes Canàries.Descripció: és una densa…

LOBELIA ERINUS

Nom comú: lobèlia Família: lobeliàcies (Lobeliaceae) Origen: Sud-àfrica Etimologia: el nom del gènere, Lobelia, va ser dedicat al botànic flamenc Mathias de Lobel (1538-1616) metge i autor d’una famosa “Historia Plantarum”. Erinus, epítet d’origen greg, érion, “llana”, o erineón, “llanut” o “figa”. Descripció: planta herbàcia anual que en certs climes pot ser vivaç de curta vida. Arriba a una altura d’uns 20 centímetres. Fulles alternes voltades, espatulades i també…

CERATOSTIGMA PLUMBAGINOIDES

Nom comú: fals plumbago, ceratostigmaFamília: plumbaginàcies  (Plumbaginaceae) Origen: la Xina. Introduïda a Europa a mitjan segle XIX. Etimologia: el nom del gènere deriva de dues paraules gregues céras i atos, “banya” i estigma, “estigma”, al·ludint a les excrescències banyoses de l’estigma. Plumbaginoides, epítet que ens indica la similitud amb el plumbago capensis. Definició: planta herbàcia baixa, entapissant, d’uns 20-30 centímetres d’altura per una amplada d’uns 40 centímetres i…

CYRTOMIUM FALCATUM

Nom comú: falzia murera, noms en castellà: ‘cirtomio’, ‘falguera cirtomio’, ‘falguera falcata’. Família: driopteridàcies (Dryopteridaceae)Origen: Japó, la Xina, Himàlaia Etimologia: el nom del gènere, Cyrtomium, procedeix de la paraula grega kyrtoma, que vol dir “arc, curvatura”, pel disseny de les venes foliars formant un arc. L’epítet llatí falcata s’aplica per la forma de falç de les fulles. Descripció: falguera que forma una mata globosa,…

Aloe brevifolia

Nom comú: dents de cocodril, àloe Família: liliàcies (Liliaceae) Origen: província del Cap, Sud-àfrica. Etimologia: nom genèric, Aloe, d’origen incert. Podria derivar del grec, als, alós, “sal”, que designava tant la planta com el seu suc, ja que el seu suc recorda l’aigua de mar. Després va passar al llatí aloe, que també significa “amarg”. També proposen l’origen àrab de la paraula, allohe, “substància amarga brillant”. Brevifolia, epítet llatí que significa “de fulles…

SALVIA CLEVELANDII

Nom comú: sàlvia de Cleveland, sàlvia fragantFamília: lamiàcies (Laminaceae) Origen: sud de Califòrnia i Baixa CalifòrniaEtimologia: Salvia, nom del gènere, procedeix del llatí salvus, que significa “salut” o salveo, “curar”, al·ludint a les propietats medicinals del gènere (no en aquest cas). Clevelandii, epítet atorgat en honor de Daniel Cleveland, recol·lector de plantes del segle XIX. Descripció: arbust de fulla perenne, tomentós, de…

EUONYMUS JAPONICUS

 Nom comú: evònim, evònim del Japó, evònimus Família: celastràcies (Celastraceae) Origen: Japó, Corea i la Xina. Etimologia: Euonymus, nom genèric que prové de les paraules gregues eu, “bo” i onama, “nom”, “de bon nom”. Japonicus, epítet que indica la procedència de la planta. Descripció: són arbustos o arbres que mesuren de 50 centímetres a 7 metres d’altura. Les fulles són perennes, lleugerament dentades,…

DURANTA ERECTA

Nom comú: duranta, tala blanc, flor celeste Família: verbenàcies (Verbenaceae) Sinònim: Duranta repens, Duranta plumieri Origen: des de Mèxic, Amèrica del sud i les Antilles Etimologia: el nom genèric Duranta va ser atorgat en honor de Castor Durantes, botànic italià del segle XV. Erecta, epítet llatí que significa “recte”. Descripció: arbust que arriba als 2-4 metres d’altura i 1-2 metres d’amplada, amb espines o freqüentment sense (habitualment en té…

THUJA ORIENTALIS

Nom comú: arbre de la vida, tuia, tuia oriental, xiprer de ventall (per les branquetes formant un sol pla).Sinònim: Platycladus orientalis. És el nom actual acceptat botànicament, però encara s’utilitza comercialment l’antic.Família: cupressàcies (Cupresaceae)Origen: la Xina. Introduïda a tot el món.Etimologia: el nom del gènere, Platycladus, és un nom compost pel prefix grec platy, “ample,…

OPUNTIA FICUS INDICA

Nom comú: figuera de moro, nopal, figuera de pala (País Valencià), figuera d’Índia (Camp de Tarragona, Priorat, Eivissa, l’Alguer), chumbera (cast.) Família: cactàcies (Cactaceae) Origen: nord de Mèxic, Amèrica en general, i ara estesa per altres àrees del planeta per la mà de l’home.Etimologia: el nom del gènere prové de la ciutat grega Lòcrida Opúncia i l’epítet del binomi ficus indica prové del…