TAXUS BACCATA

Nom comú: teix, teixera, quiner, eix, toix Família: taxàcies (Taxaceae)  Origen: Europa, nord d’Àfrica, oest d’Àsia Taxonomia: Taxus, nom clàssic llatí d’aquesta conífera. Baccata, epítet llatí, que vol dir fruit en baia. Descripció: Atenció, totes les parts del teix són molt tòxiques excepte l’embolcall vermell de la llavor, ja que contenen un alcaloide molt tòxic, la taxina. És…

PINUS HALEPENSIS

Nom comú: pi blanc, pi garriguenc, pi bord (Eivissa i Formentera), pi carrasco (País Valencià) Família: pinàcies (Pinaceae) Origen: tota la conca mediterrània Etimologia: Pinus, nom genèric donat en llatí al pi. Halepensis, epítet geogràfic que al·ludeix a la ciutat d’Àlep, a Síria, on és molt abundant. Descripció: conífera que pot arribar als 25 metres d’altura i de creixement…

PINUS PINEA

  Nom comú: pi pinyoner, pi pinyer, pi de llei, pi campaner, pi para-sol o pi bo. Família: pinàcies (Pinaceae) Origen: regió mediterrània. Actualment només la zona nord del nostre mar. Etimologia: Pinus, paraula llatina que defineix tots els pins. Pinea, també paraula llatina que vol dir pinya. Descripció: Conífera molt robusta que pot arribar a més de…

PINUS CANARIENSIS

Nom comú: pi canari, pi de Canàries. Origen: endèmic de les illes Canàries. Símbol natural de l’illa de La Palma. Família: pinàcies (Pinaceae) Etimologia: Pinus, nom llatí d’aquests arbres. Canariensis, epítet que fa referència a l’origen d’aquesta espècie. Descripció: conífera d’important grandària que pot arribar als 60 metres d’altura en origen, encara que als jardins no acostuma…

CUPRESSUS SEMPERVIRENS

Nom comú: xiprer mediterrani, xiprer comú, xiprer negre, xifrer, xiprera Família: cupressàcies (Cupressaceae). Origen: Mediterrani oriental, des de l’Iran a Líbia. Etimologia: Cupressus, prové del nom llatí d’aquesta conífera, segurament en referència a l’illa de Xipre, on creix de forma natural. Sempervirens, epítet llatí que vol dir sempre viu. Descripció: conífera de capçada molt densa…

PODOCARPUS NERIIFOLIUS

Nom comú: com no és massa conegut, encara que no és gens estrany veure’l, només el coneixem com a podocarp, màxim podocarp amb fulles de baladre. Al Japó se’l coneix com a ‘Kusamaki’, pi budista. Família: podocarpàcies (Podocarpaceae)  Origen: est i sud-est d’Àsia Etimologia: Podocarpus, del grec podos, peu, i carpus, fruit. Neriifolius epítet que fa referència a la similitud de…

CEDRUS DEODARA

Nom comú: cedre, cedre de l’Himàlaia, cedre de l’Índia, cedre ploraner. Família: pinàcies (Pinaceae). Origen: contraforts de la serralada de l’Himàlaia, Índia, Xina, Nepal, Afganistan. Etimologia: Cedrus , deriva del grec ‘kedros’, paraula utilitzada per anomenar un tipus de ginebra. Deodara, paraula del sànscrit que significa “la llar dels déus”. Descripció: gran conífera, sempre verda, de capçada piramidal, que…

TAXODIUM DISTICHUM

    Noms comuns: xiprer dels pantans, xiprer calb. Origen: sud-est dels EUA. És el símbol nacional de Louisiana. Família: taxodiàcies. Etimologia: el nom genèric taxodium procedeix de taxus, nom llatí del teix (Taxus baccata), i el sufix grec -oides -eidos, que indica “semblant”, “amb aspecte de”, per la similitud de les seves fulles amb…

ARAUCARIA HETEROPHYLLA

  Nom comú: araucària, arbre de pisos, centpisos, pi de pisos Origen: illa de Norfolk, Austràlia Sinònim: Araucària excelsa Família: araucariàcies Descripció: conífera reconeguda fàcilment per l’exacta simetria de les seves branques, que en número de cinc per pis arriben a fer un pentàgon perfecte. Fullatge format per escames. Arbre habitualment dioic (flors masculines i…