PRUNUS MAHALEB

      Nom comú: cirerer de guineu, cirerer de Santa Llúcia, cirerer bord, cirerer de guilla. Família: rosàcies (Rosaceae) Origen: l’Àsia menor, Mesopotàmia, Europa central i meridional. Etimologia: Prunus, és el nom llatí genèric per als fruiters d’os similars a la prunera. Mahaleb, prové de la paraula al-mahlab, nom donat pels àrabs a aquesta espècie. Descripció:…

Ulmus minor

  Nom comú: om, olm o orm, almudella, mosquiter Família: ulmàcies (Ulmaceae) Origen: Europa meridional, Àsia menor i també la Gran Bretanya. Hi ha omedes naturals als Països Catalans. Etimologia: Ulmus, nom clàssic llatí de l’om. Minor, del llatí, fent al·lusió a la mida de les seves fulles, les més petites d’aquesta família d’arbres. Descripció: arbre caducifoli, d’uns 15/20…

SALIX BABYLONICA

  Nom comú: desmai, salze ploraner, plorador, ploraire, ploró. Família: salicàcies (Salicaceae) Origen: la Xina Etimologia: Salix, prové del llatí, vol dir vímet o salze. Babylonica, tot al·ludint a Babilònia, ja que Linné creia erròniament, per un verset de la Bíblia, que aquest arbre era originari d’aquesta ciutat. Descripció: arbre caducifoli i dioic de gran mida amb…

MORUS ALBA

  Nom comú: morera blanca, morera de cucs, morera de la sedaFamília: moràcies (Moraceae)Origen: la Xina nord-occidentalEtimologia: Morus, nom llatí d’aquest arbre (en realitat del Morus nigra, molt similar). Alba, de l’epítet llatí albus, blanc, en referència al color dels seus fruits encara que de vegades poden ser també rosats o quasi negres.Descripció: arbre caducifoli,…

POPULUS ALBA

      Nom comú: àlber blanc, xop blanc, pollancre blanc Família: salicàcies (Salicaceae) Origen: centre i sud d’Europa, el Marroc fins a l’Àsia central Etimologia: Populus, del llatí, popular, abundant i també sembla que era el nom que rebia aquest arbre antigament. Alba, també del llatí, blanc, pel seu abundant toment blanc del revers de…

TILIA TOMENTOSA

    Nom comú: til·ler argentat, tell argentat, tell de jardí Família: tiliàcies (Tiliaceae)  Origen: Balcans, Hongria, sud-est de Rússia Etimologia: Tilia, nom genèric que deriva de la paraula grega; ptilon, per les característiques bràctees que faciliten la propagació de les llavors pel vent. Tomentosa, epítet llatí que significa peluda. Descripció: arbre caducifoli, molt robust, de capçal…

TECOMA STANS

Nom comú: bignònia groga, trompeta d’or Sinònim: Bignonia stans Família: bignoniàcies (Bignoniaceae) Origen: sud dels EUA, Mèxic, fins al nord de Veneçuela. Etimologia: Tecoma, del nàhuatl tecomaxochiti, paraula aplicada en el Mèxic precolombí a les plantes amb flors tubulars. Stans, epítet llatí que significa regit. Descripció: arbre, de vegades arbust, perenne o semicaducifoli en funció del clima, que pot…

PRUNUS SERRULATA

  Nom comú: cirerer del Japó, cirerer de flor. Família: rosàcies (Rosaceae). Origen: el Japó, Corea i la Xina. Etimologia: Prunus, nom llatí del pruner silvestre. Serrulata, també del llatí, serrat, en referència a les petites dents de la vora de les seves fulles. Descripció: arbre caducifoli que pot arribar als 20 metres d’altura, encara que les…

ROBINIA PSEUDOACACIA

  Nom comú: acàcia borda, falsa acàcia, acàcia blanca o simplement robínia. Família: papilionàcies / fabàcies (Fabaceae). Origen: Sud-est dels EUA, introduït a Europa fa uns 400 anys. Etimologia: Robinia, dedicada al jardiner i botànic francès Jean Robin (segle XVII), primer jardiner a plantar una robínia a Europa. Pseudoacacia, vol dir falsa acàcia. Descripció: Arbre caduc, de ràpid creixement i…

AESCULUS HIPPOCASTANUM / AESCULUS X CARNEA

Nom comú: castanyer bord blanc, castanyer d’Índies blanc. En el cas de l‘Aesculus x carnea, castanyer bord rosa o castanyer d’Índies rosa. Família: hipocastanàcies (Hipocastanaceae), abans Sapindaceae. Origen: petita zona de les muntanyes dels Balcans que inclou nord de Grècia, Albània i Macedònia. L’Aesculus x carnea és un híbrid comercial fèrtil de l’Aesculus hippocastanum i l’Aesculus pavia, aquest últim un petit arbre o arbust…

CERCIS SILIQUASTRUM

Nom comú: arbre de l’amor (per tenir les fulles en forma de cor), arbre de Judea (per considerar que prové de Judea). Família: cesalpiniàcies (Fabaceae). Origen: zona nord del Mediterrani. Etimologia: Cercis, nom genèric que deriva del grec antic, kerkis, paraula que designava a aquest arbre. Siliquastrum, epítet llatí que prové de la paraula silique, garrofer, i el sufix astrum, semblant,…

PLATANUS ORIENTALIS var. ACERIFOLIA

  Sinònim: molts, Platanus occidentalis, orientalis, Platanus acerifolia, Platanus hispanica, etc. Hi ha controvèrsia amb el nom botànic d’aquest arbre. Aquest últim nom és l’habitualment acceptat a la Península Ibèrica, però no a fora d’aquesta, on es considera habitualment un híbrid del Platanus occidentalis (americà) amb el Platanus orientalis o una varietat del segon. En tot cas, els botànics no es posen massa d’acord però la…