ALYSSUM MARITIMUM


Nom comú: caps blancs, herba pixanera, semprenflor. 
Sinònim: Lobularia marítima. 
FamíliaBrasicaceae
Origen: nativa i espontània a la regió mediterrània, Illes Canàries i Açores 
Etimologia: el nom del gènere, Alyssum , deriva del grec i vol dir “fúria, ira, hidrofòbia”, ja que es considerava que algunes plantes d’aquest gènere eren efectives en el tractament de la hidrofòbia. L’epítet maritimum vol dir que creix a prop del mar. 
Descripció: és una planta herbàcia, dèbilment lignificada a la base, anual o perenne de curt període vegetatiu als climes càlids, que arriba a una altura de 10-30 centímetres. Les seves petites fulles són linears i de color blanquinós, ja que estan recobertes de pèls, d’1 a 4 centímetres de longitud i de 3-5 mil·límetres d’amplada, oval o lanceolades, amb els marges sencers. Desenvolupa una inflorescència en raïm simple d’unes 15 flors, amb nombroses i diminutes flors blanques o violetes, depenent de la varietat, amb 4 pètals, que cobreixen tota la planta. Aquestes flors són aromàtiques amb una fragància que recorda la mel. Floreix tot l’any a les zones lliures de gelades hivernals. Les inflorescències es van allargant a mesura que les flors es van obrint i fecundant. El fruit és molt característic, ja que, després de la caiguda de les llavors, persisteix un fals envà placentari en forma de disc. 
Hàbitat: planta d’exposició a ple sol encara que tolera mitja ombra, però sempre florirà molt més a ple sol. És molt resistent a la calor i la sequera, però no suportant les gelades (potser alguna gelada molt suau i esporàdica), prefereix els sòls calcaris i una mica sorrencs, fins i tot pobres, i sempre ben drenats. Requereixen molt poca cura per prosperar. Floriran amb més força si retirem les flors marcides. Les plantes amb colors més foscos s’adapten millor al fred. Requereixen algun reg addicional els dies de fortes calors. A les zones mediterrànies o temperades són capaços de florir tot l’any. No requereix ser adobada. No tolera de cap manera l’entollament, ja que desenvoluparia malalties fúngiques com el rovell i l’oïdi. 
Reproducció: per llavors a l’estiu, que germinen en poc temps, comparat amb altres plantes. Si no desitges sembrar, segur les trobaràs a qualsevol viver proper. 
Utilitats: des de fa molts anys s’ha utilitzat com diürètic, ajudant en el tractament dels càlculs renals. Ornamentalment és considerada una magnífica planta entapissant per rocalles, amb tanta quantitat de flors que pràcticament no viem les fulles, a més d’una floració molt prolongada. També es pot plantar en testos o jardineres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s