Nom comú: pota de lleó, peu de lleó, també cua de lleó
Família: labiades / lamiàcies (Lamiaceae)
Origen: Sud-àfrica, introduïda a Europa a principis del segle XVIII.
Etimologia: el nom del gènere, Leonotis, deriva del grec léon, “lleó”, i otós, “orella”, per la suposada semblança de la corol·la pelosa amb l’orella d’un lleó. L’epítet leonorus, també del grec vol dir “cua de lleó”, per la mateixa raó.
Descripció: planta arbustiva perennifòlia que arriba a una altura d’1,5-1,8 m. L’arbust està molt ramificat amb tiges erectes de secció quadrangular. Les fulles, d’aproximadament de 2 cm d’amplada per 8-10 cm de longitud, són oblongues lanceolades, estretes en un curt pecíol, de color verd i dentades. Les flors, tubulars, de color vermell ataronjat, amb el llavi superior bastant allargat i arquejat, estan agrupades en corones verticil·lades situades al mateix nivell, a les aixelles de les fulles superiors. La floració d’aquest arbust, molt atractiva, succeeix des de l’estiu a principis de la tardor, i una mica més tard si no fa fred.
Hàbitat: exposició a ple sol i perfectament adaptada al litoral mediterrani, resistint lleugeres i esporàdiques gelades. És poc exigent amb el tipus de sòl i resistent a la sequera. És recomanable fer una poda de neteja periòdicament, tallant les tiges mortes, i una poda intensa a inicis de la primavera. És una planta de molt fàcil conreu i molt resistent. Una bona elecció per a situacions costaneres.
Reproducció: per divisió de mata o per esqueix a la primavera o a la tardor.
Utilitats: té certes aplicacions medicinals (tradicionals), tant com decocció aquosa, per via oral, com pel recte o com aplicació tòpica, contra la tos, la grip, infeccions respiratòries, com a antídot contra picadures d’aranyes, escorpins i també serps. Algunes tribus fumen les seves fulles per obtenir-ne certa eufòria. Ornamentalment és un arbust molt popular pel seu fàcil conreu i espectacular floració, però sempre poc allunyada del nostre litoral.
ARBRES I PALMÀCIES DEL MEDITERRANI 