ACANTHUS MOLLIS

Nom comú: acant, cànem de bruixa, herba carnera, herba geganta, ala d’àngel 
Família: acantàcies (Acanthaceae) 
Origen: regió mediterrània, des de Portugal i nord-est d’Àfrica fins a Croàcia, incloent el litoral dels Països Catalans. 
Etimologia: el nom del gènere, Acanthus, del llatí acanthus prové del grec, i vol dir “planta espinosa” probablement per composició entre acies, “punyent”, i anthos, “flor”. L’epítet mollis significa “tou”,”flexible”, “tendre”. 
Descripció: herba perenne i rizomatosa de 30-70 centímetres d’altura, més o menys pelosa o glabra, i amb una tija simple, erecta i floral, sense fulles. Les fulles basals, amb un pecíol de 20-60 centímetres, mesuren 20-100 per 5-30 centímetres, són el·líptiques o ovades, amb folíols nombrosos, incisodentades, glabres a l’anvers i peloses als nervis del revers. Les fulles superiors són molt més petites, sense pecíol, de 4 per 2 centímetres, espinoses a l’àpex. Són d’un color verd fosc lluent. Floreix a principis de la primavera i és duradora. La inflorescència, densa, arriba fins a 1,5-2 metres d’altura. Les seves flors es poden descriure com posades a les aixelles d’una bràctea ampla i sinuosa, dentada i espinosa i un altre superior sencera de color violeta. La seva corol·la és tubular en forma d’un gran llavi trilobulat de color blanc rosa amb venes vermelloses. Punxen amb facilitat. 
Hàbitat: prefereix els llocs ombrívols, encara que tolera unes hores de sol, afavorida per un ambient humit i protegida del vent. Si l’ombra és excessiva, pot ser que no floreixi. Tolera bé les gelades (zona USDA 7-10). Prefereix sòls profunds, fèrtils i ben drenats i no floreix als sòls pobres. Els regs han de ser freqüents, encara que hem de tenir en compte que al viure a llocs ombrívols, la humitat dura més. Tendeix a ser una planta “invasora”, cobrint grans espais de sòl, competint fortament amb altres plantes del jardí, i per aquesta raó recomanen només una planta per metre quadrat. L’adobarem entre els mesos d’abril a juny, amb un adob equilibrat, ja que és el període en què es desenvolupa amb més rapidesa. Després de la floració ja podem tallar les fulles arran del sòl als llocs freds, ja que moriran i tornaran a sortir a la primavera. 
Reproducció: tant per llavor com per partició de mata o esqueix d’arrel. 
Utilitats: té certes propietats medicinals, com a estimulant de l’apetit i com a laxant per via interna. Per via externa, s’utilitza en forma de cataplasma com a antiinflamatori. Com a curiositat era utilitzada com motiu escultòric als capitells. Ornamentalment és una planta molt apreciada pel seu poder entapissant, la seva rusticitat i l’espectacular floració, essent molt utilitzada tant a jardins privats com públics. És apropiada també com a flor seca.