ARGANIA SPINOSA


Nom comú: argània 
Sinònim: Sideroxilon spinosum 
Família: sapotàcies (Sapotaceae)
Origen: semideserts del sud-oest del Marroc. Creix a la zona compresa entre Tiznit i Essaouira. També podem trobar-la a Algèria. Famosa per l’extracció del seu oli. 
Etimologia: el nom genèric Argania, procedeix del nom popular berber “argan“. L’epítet llatí spinosa ens indica que l’arbre posseeix espines. 
Descripció: petit arbre perennifoli que pot arribar a una altura d’uns 10 metres, encara que en cultiu no passa de 5-6 metres, amb el capçal arrodonit i el tronc una mica tortuós, d’escorça grisenca, esquerdada i rugosa. Viu de 150 a 200 anys. Les branques joves acaben en una forta espina. Fulles amb pecíol curt, de lanceolades a espatulades, de 12,5-5 per 0,4-1 centímetre, amb la base que s’estreny, el marge sencer, de textura coriàcia, de color verd fosc a l’anvers i més pàl·lides al revers, totalment glabres i amb el nervi central marcat. Floreix a l’abril amb inflorescències en fascicles axil·lars. Calze amb 5 sèpals i corol·la verd groguenca, glabra, amb 5 pètals, units a la base, formant un tub molt curt. Fruit drupaci, carnós, ovoide, d’1,5-4 per 1,5-2,5 centímetres, de color verd groguenc, contenint-ne dues o tres llavors, molt riques en oli. 
Hàbitat: arbre que requereix exposició a ple sol i un clima sec i càlid (zona USDA 9-11). És molt resistent a la sequera, prospera perfectament a zones àrides i requereix precipitacions de 100-400 mil·límetres l’any. Per desgràcia ha desaparegut un 50% de la seva població en els últims 100 anys. Sort que la revaloració de l’oli d’argània, gràcies a la cosmètica, ha tallat en sec aquesta desforestació. Hem de tenir en compte que és el segon arbre en abundància al Marroc.
Reproducció: per llavors. 
Utilitats: serveix de farratge per al bestiar, especialment per a les cabres. Si vas de senderisme pel Marroc i veus un arbre d’argània, segur que veuràs una cabra equilibrista a sobre menjant-ne les fulles. És el combustible de la societat berber. A la gastronomia del Magreb l’oli d’argània s’utilitza com a condiment en molts plats. És excel·lent per fregir per la seva estabilitat a altes temperatures. Té gran quantitat de vitamina E, el doble que l’oli d’oliva, amb un tast similar al de l’avellana. És molt utilitzat en cosmètica, aporta propietats hidratants, protectores i regeneradores de la pell. Els boscos d’argània són molt importants, ja que mantenen fèrtil el sòl on viuen i el protegeixen de l’erosió i la desertització. Les dones, que des de fa molts anys, són les encarregades de fer l’oli, trenquen el pinyol del fruit, n’agafen les llavors i les rosteixen. Després les ablaneixen amb dues pedres i una mica d’aigua fins que obtenen una pasta. Per acabar, espremen la pasta amb les mans. En total, els calen unes deu hores per obtenir un litre d’oli. Potser per això l’anomenen or líquid. L’àrea de distribució dels boscos d’argània al Marroc, és una regió declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO. A la península Ibèrica només prosperen a Alacant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s