Nom comú: capa de la reina, pota d’ase, boina de basc.
Sinònim: Ligularia tussilaginea.
Família: asteràcies (Asteraceae)
Origen: centre i sud del Japó, Corea i Taiwan.
Etimologia: el nom del gènere, Farfugium, prové de dues paraules llatines, far, “farina” i fugio, “fugir”, per la pols blanca present al pecíol i la tija que s’esvaeix molt aviat. Japonicum, epítet llatí que ens indica el seu lloc de procedència.
Descripció: és una planta perenne, globosa de fins a 60 centímetres d’altura i àmplia propagació per rizomes, que es conrea pel seu fullatge. Les fulles són orbiculars, coriàcies, verd fosc lluent, de 15-25 centímetres de diàmetre, llargament peciolades. Flors en capítols grocs, disposats en raïms, una mica més alts que el fullatge. Floreix a la tardor.
Hàbitat: vol una lluminositat intensa, però protegida del sol directe. Tolera temperatures al voltant dels 0 °C. Vol sòls fèrtils, profunds i amb bon drenatge. Li agrada una atmosfera humida. Cal regar-la cada 3-4 dies a l’estiu i una vegada per setmana a l’hivern. Recomanen adobar-la amb una solució d’un gram de sulfat d’amoni per litre d’aigua cada mes a l’època vegetativa. És atacada per caragols i llimacs.
Reproducció: per rizomes o per divisió de mata a la primavera. Hi ha varietats amb màcules grogues.
Utilitats: mata molt ornamental i popular pel seu gran i atractiu fullatge, ideal per plantar a l’exterior al litoral mediterrani, ja que és de fàcil cultiu, està ben adaptada i és bastant rústica. També és una bona planta per conrear en test, per decorar patis i terrasses.
