YUCA ELEPHANTIPES


Nom comú: iuca peu d’elefant, iuca gegant 
Família: agavàcies (Agavaceae) 
Origen: Mesoamèrica 
Etimologia: en nom genèric Yucca, és el nom habitual d’aquesta planta a Mesoamèrica. Elephantipes, epítet llatí que significa “com un peu d’elefant”.
Descripció: és una planta arborescent. Té un ritme de creixement més aviat lent, fins a arribar als 10 metres d’altura, amb tiges habitualment ramificades. Les fulles són perennes i allargades, de 50-100 centímetres de longitud per 5-7 centímetres d’amplada. Encara que acaben en punta, no són tan agressives com altres d’espècies del mateix gènere (per exemple la yucca aloifolia). Les flors, que apareixen a l’estiu, estan agrupades en raïms penjants de fins a 2 metres de longitud. Tenen forma de campana i són de color blanc. El fruit és de color negre i amb forma ovoide. 
Hàbitat: si bé es pot considerar com a planta d’interior, al litoral mediterrani viu perfectament a l’exterior, ubicada a ple sol o mitja ombra, suportant gelades de -3 °C. No és exigent respecte al sòl. Pot créixer sense problemes tant en sòl amb calç com sorrenca, però sobretot requereix un bon drenatge, ja que les seves arrels es podreixen fàcilment amb excés d’aigua. Durant el primer any, el d’instal·lació de la planta a la nova ubicació, la regarem cada 5 dies aproximadament els mesos més calorosos i cada 10-15 dies en els mesos freds. A partir del segon any, anirem espaiant els regs. D’aquesta manera aconseguirem que la planta desenvolupi un sistema radicular capaç de suportar la sequera. L’adobarem amb adobs orgànics, com l’humus de cuc de terra o fems, una vegada al mes, a l’època de creixement al voltant del tronc. La millor època per trasplantar-la és a la primavera. La poda no és necessària. Serà suficient amb tallar-li les tiges florals marcides i treure’n les fulles seques. Les plagues més habituals són els pugons, les cotxinilles, però la principal causa de mort de la planta és l’excés de reg. 
Reproducció: es pot multiplicar per llavors, separació de plançons basals i per esqueixos de tronc a la primavera. En el cas de les llavors, les col·locarem en aigua 24 hores, traient les que suren, per inviables, i les plantarem en substrat universal amb perlita, a parts iguals. Les regarem i les col·locarem a mitja ombra. En el cas de plançons basals farem una petita rasa d’uns 20 centímetres de profunditat al voltant del plançó, es treu la terra fins que veiem a les arrels i després tallarem el plançó amb unes tisores desinfectades. Una vegada el tinguem separat, el plantarem en un test amb vermiculita. Respecte als esqueixos (el millor sistema), arrelen molt bé tant en aigua com en substrat. L’esqueix mesurarà uns 30 centímetres. Per a assegurar-ne l’èxit, el podem impregnar amb hormones d’arrelament. 
Utilitats: és una planta molt elegant i quasi no requereix manteniment, a més té una floració molt vistosa Dona un toc exòtic tant a prop de l’entrada de la casa com a la piscina. Hem de tenir en compte que ocupa un gran espai. També hem de considerar que s’utilitza com a planta d’interior.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s