CYLINDROPUNTIA TUNICATA


Nom comú: com a curiositat i per ser utilitzada com a barrera per defensar-se de les feristeles, en llengua quítxua es diu ‘atoq-waqachi’ que es pot traduir per “que fa plorar a la guineu”, ja que les seves espines són molt doloroses. Abrojo (cast.).
Família: cactàcies (Cactaceae)
Origen: centre de Mèxic i Arizona
Etimologia: Cylindropuntia, nom genèric, compost per les paraules cylindro “cilíndric” i opuntia, fent referència a què les plantes són cilíndriques i similars al gènere opuntia (?). L’epítet llatí tunicata significa “recoberta”.
Descripció: arbust arborat carnós, ramificat des de la base, amb tiges cilíndriques carnoses, ascendents, de color verd. Espines blanques, primes, aciculars, cobertes per una beina vermellosa, amb l’edat blanques, i regularment rectes, molt agressives i per tant ha d’estar allunyada d’infants i animals. Flors de color verd, groc o rosa a la primavera.
Hàbitat: planta que requereix exposició plena al sol, evidentment resistint molt altes temperatures. Com totes les cactàcies, és de marcat caràcter heliòfil, és a dir, és una gran amant dels espais solejats, sense coberta vegetal arbòria prèvia. És extremadament resistent a la sequera i adaptada a sòls molt pobres. Podem adobar-la amb humus de fulles, en un sòl pràcticament sorrenc. Aquesta espècie té la particularitat de resistir les gelades i els incendis. No són atacades per plagues o malalties. Bé, per descomptat, el manteniment és mínim, només cal mantenir-la dintre d’uns marges, utilitzar la vestimenta més apropiada, roba, guants i calçat molt gruixut i anar amb molt de compte. Està catalogada com a espècie invasora i està prohibida la seva utilització a la natura. He vist tan pocs exemplars de creixement espontani que costa qualificar d’invasora. Sembla que a Lleida el problema és més important.
Reproducció: la seva reproducció és molt curiosa, ja que no utilitza les llavors. Es reprodueix de forma natural vegetativament. El mecanisme consisteix a posseir zones a les seves tiges que són molt fràgils, de forma que quan la tija pesa molt, o bé entra en contacte amb un animal, aquesta tija es trenca i cau al sòl rodant o és transportada per un desgraciat animal enganxada a la seva pell. Quan el tros és definitivament dipositat al sòl, emet arrels, servint-se d’un mecanisme que detecta la falta de llum, detectant quina banda està en contacte amb el sòl. Aquestes primeres arrels agafaran aigua de la tija i per tant es desenvoluparà una nova planta si les condicions del lloc són adients.
Utilitats: realment, vista a uns quants metres de distància és un cactus espectacular, però atenció, les ferides que produeix són molt doloroses. Acostumen a utilitzar-se en testos, rocalles, jardins de cactus o per formar tanques impenetrables.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s