BEGONIA BOLIVIENSIS


Nom comú: begònia de Bolívia 
Família: begoniàcies (Begoniaceae)
Origen: els Andes de Bolívia i Argentina, a prop dels rius. 
Etimologia: El nom del gènere, Begonia, ve dedicat a Michel Bègon (1638-1710) governador de les Antilles franceses i col·leccionista de plantes. Boliviensis, epítet geogràfic que ens indica l’origen de la planta. 
Descripció: plantes herbàcies perennes, cultivades com a anuals depenent del clima, de branques arquejades i una mesura aproximada de 50 centímetres d’ample per 30 centímetres de llarg. Va ser una de les primeres per aconseguir begònies híbrides tuberoses. Les tiges de la planta broten a partir d’arrels tuberoses, llargues, arquejades i penjants, presents de forma molt abundant. Les fulles són irregulars, normalment allargades, de marge dentat de color verd, verd fosc o bronzejat. Les flors són la característica que crida més l’atenció, essent de tonalitats vermelles, blanques o roses. Creixen reunides en parells o trios als extrems de les tiges. Cada flor està composta per 4-5 segments o pètals punxeguts. Surten des de la primavera fins a la tardor. Existeixen moltes cultivars, de flor doble i la famosa “Bonfire”, de dimensions més grans, ja que arriba a 60 centímetres d’altura.
Hàbitat: prefereix una exposició de mitja ombra però resisteix el sol de primeres i últimes hores del dia. Les varietats de fulles fosques resisteixen millor l’exposició al sol. Si la situació és molt ombria, pràcticament no floreix. La podem conrear a l’exterior tot l’any a climes càlids com el mediterrani, encara que ha d’estar algun grau per sobre de 0 °C. És necessari mantenir la planta amb molt poca humitat quan venen els freds. Vol un sòl ric en nutrients, solt i ben drenat que contingui terra de castanyer o bruc per acidificar el sòl. Cal adobar-la una o dues vegades durant la primavera i l’estiu amb adob líquid per a plantes de flor. El reg serà moderat, ja que té arrels tuberoses i són molt sensibles a l’excés de reg. Eliminarem les tiges, les fulles i flors marcides per mantenir-ne el bon aspecte. És una planta fàcil de conrear i no acostuma a tenir problemes de plagues i malalties. Pot patir l’oïdi si hi ha excés d’humitat i l’haurem de tractar amb un fungicida específic. També els caragols i llimacs poden devorar-ne les fulles, atenció! Els principals problemes són l’excés d’humitat i el fred. 
Reproducció: per divisió de rizoma a principis de primavera i també per esqueix de tija a principis d’estiu. 
Utilitats: Planta de floració exuberant molt utilitzada en les composicions de cistells penjants o plantada en massissos de flor. També viu molt bé als testos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s