LOBELIA ERINUS


Nom comú: lobèlia 
Família: lobeliàcies (Lobeliaceae
Origen: Sud-àfrica 
Etimologia: el nom del gènere, Lobelia, va ser dedicat al botànic flamenc Mathias de Lobel (1538-1616) metge i autor d’una famosa “Historia Plantarum”. Erinus, epítet d’origen greg, érion, “llana”, o erineón, “llanut” o “figa”. 
Descripció: planta herbàcia anual que en certs climes pot ser vivaç de curta vida. Arriba a una altura d’uns 20 centímetres. Fulles alternes voltades, espatulades i també d’altres formes, de marge dentat i sense pèl generalment. De vegades el seu fullatge té tons vermellosos. Les seves flors, asimètriques, cobreixen el fullatge i formen una autèntica catifa de color; poden ser simples o dobles i de diversos colors. És tan nombrosa la seva floració que de vegades és difícil distingir el fullatge, ja que resta ocult per les flors. Floreix des de la primavera a la tardor, fins i tot a l’hivern si està protegida del fred. 
Hàbitat: ubicació a ple sol tot i que tolera mitja ombra. Acostumen a fer-se mal bé amb les primeres gelades de la tardor (segons el clima). Creix molt bé a climes humits i costaners, com el nostre, on floreix abundantment. Reg moderat mentre creix i abundant quan floreix. Té tendència a deshidratar-se i marcir-se amb la calor seca si no disposa d’abundant aigua al sòl. Cal evitar mullar les plantes en floració. Recomanen adobar-la cada 15 dies a partir de l’últim mes de la primavera. Si retirem les tiges després de la floració, ens dona la possibilitat d’una segona floració. En ambients molt secs pot ser atacada pels àcars. El fong rovell ataca i destrueix els exemplars més vells conreats com a planta perenne. Ocasionalment pot ser envaïda pels caragols. 
Reproducció: per llavors sembrades a final de la primavera i també per esqueixos o tiges semimadurs a la tardor. La seva multiplicació és molt fàcil, fins i tot sembrant-la in situ. Hem de tenir en compte que la llavor requereix llum per germinar. Germinarà en 7-14 dies a uns 18 °C de temperatura. Algunes cultivars interessants són; “Blue monn” de flors violetes i fullatge fosc (potser el més conreat), “Regatta”, d’important desenvolupament lateral i varietat de colors. “Riviera”, precoç en la floració, i també de molts colors i “Fountain”, de molt bon desenvolupament lateral. 
Utilitats: encara que en el seu estat natural la lobèlia és tòxica, conté principis actius utilitzats en farmacologia per a tractar indigestions, febres, otitis i diversos tipus de càncer, entre altres malalties. En jardineria s’utilitza en rocalles, testos, jardineres, etc., i també són molt utilitzades en cistells penjants. Sembla que el seu color blau produeix relaxació en les persones.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s